El 23 d’agost va morir la Montse, amb qui he compartit amor i vida durant 40 anys. Vull agrair de tot cor a totes les persones que ens van donar el seu suport i escalf amb la seva companyia. Una abraçada a totes elles.
Necessito explicar el següent: com que la mort de la Montse dissortadament no fou cap sorpresa, teníem molt clar què volíem: simplement, que tot plegat fos auster, bonic i digne. En la visita a la funerària vam demanar el “servei bàsic”, que tenia un preu total de 2.080,11 €. En aquest servei, però, no s’incloïa la sala de vetlla, per la qual hauríem de pagar 679,84 € més. Per la incineració i l’urna més senzilla, 868 € més.
El resultat final va ser de 3.600,8 €. I això fent només el que nosaltres consideràvem el mínim digne (ni flors, ni música pagada, ni recordatoris). Recordo que l’anomenat “servei bàsic” era per 2.080,11 €.
Vull remarcar dues coses: l’amabilitat i correcció de la noia que ens va atendre i la immensa pressió emocional a què qualsevol persona que estimi el difunt se sotmet en el moment de decidir sobre aquestes qüestions. És molt dur decidir que “no vols” que “arreglin i maquillin” la persona que has estimat durant quaranta anys. Això valia 242,1 € i no tenia sentit perquè volíem la caixa tancada.
És molt dur dir que vols el fèretre més barat. (Es notarà que és barat?… què dirà la gent, que no ens l’estimàvem?). Tot i tenir-ho molt clar, en aquell moment, quan només feia 3 hores que la Montse havia mort, ens va costar molt de decidir. M’imagino que qui no ho té molt clar, hi cau.
Se’m plantegen tot de preguntes:
-Tothom té dret a un enterrament digne?
-Qui no pot pagar 679,84 € no té dret a fer una vetlla al Tanatori?
-Tanta feina comporta el “servei d’acondicionament i enferetrament” per valdre 368,81 €? Vestir una persona morta pot valdre 81,14 €?
-Incinerar un familiar és un luxe?
-És just que segurament algunes famílies hagin de demanar un préstec per poder fer un enterrament digne?
-L’estat ha de clavar el 21% d’IVA al servei per on passarà tothom algun dia?
-Tots som iguals davant la mort?
-No hauria de ser el Servei Funerari un servei públic, digne i de qualitat, com ho són, sortosament, la sanitat i l’educació?
-Té sentit que no hi hagi una alternativa pública?
-Per què tant de luxe superflu en els edificis d’Altima a Vilafranca i a Sitges? Per justificar uns preus abusius i sense alternativa?
Amb aquest escrit he volgut explicar un cas absolutament real i recent. La meva esperança és que animi altres persones a denunciar-ho i a les forces polítiques d’aquest nostre país a plantejar molt seriosament el tema i a posar-hi remei, a curt i llarg termini.
Joan Sàbat Gili
Vilafranca
