Vaig ser estudiant a la UAB. El meu primer any va ser el de “tornen els grisos”, gener de 1999, quan la Policia Nacional va assaltar el campus per una visita de l’Aznar i, amb intenció de silenciar i reprimir les protestes contra les seves polítiques de dretes neoliberals, va envair de furgonetes i escopetes la universitat. Tots els meus anys universitaris van ser de lluita estudiantil a través de les assemblees de facultat i de la participació activa en organitzacions estudiantils de l’esquerra independentista i feministes. Defensàvem una universitat pública, catalana, de qualitat, feminista; no ens agradava la mercantilització de l’ensenyament i de l’educació, cada vegada més enfocada al mercat i al capital; lluitàvem contra el Procés de Bolonya; contra de privatització de l’ensenyament superior i precarització del món laboral. Tallàvem autopistes, carreteres, ferrocarrils, ens manifestàvem, ens tancàvem al Rectorat, fèiem acampades, pancartes, dinars populars, jornades de lluita, cercaviles reivindicatives, etc. Eren les nostres mesures de pressió, no en teníem altres.
Per tot això vaig viure amb tristesa i indignació el Ple de Vilafranca. Va ser una vergonya veure com regidors/es representants de partits suposadament d’esquerres tombaven la moció presentada per la CUP en solidaritat amb 27 persones, en un procés judicial per mobilitzar-se en defensa de la universitat pública, en defensar els seus drets com a estudiants, com a professores i com a treballadores, per reclamar a l’equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre. Vergonya per qui es va abstenir, ERC i VeC. Qui va votar en contra ja no em sorprèn, no seria una anomalia segons els seus ideals polítics i socials.
Marta Raventós
Vilafranca del Penedès
