El grup ecologista Bosc Verd i setze veïns del Penedès, principalment de Santa Margarida i els Monjos, han fet pública la resolució del Comitè de Compliment del Conveni d’Aarhus de Nacions Unides, de 19 de juny de 2017, que declara il·legal l’autorització de la Generalitat per incinerar residus urbans i fangs de depuradora a Uniland. Els ecologistes creuen que moralment la cimentera hauria de deixar d’incinerar.
En concret, la resolució assenyala que l’autorització de 3 de juny de 2010 del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat incompleix el Conveni en l’accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient. L’autorització permetia a Uniland modificar substancialment la seva activitat per tal de substituir el 33% del combustible que emprava amb residus urbans i fangs de depuradora.
La Generalitat va dir amén
Bosc Verd i 16 veïns van presentar dues accions de nul·litat en via administrativa que van ser inadmeses per la Generalitat el 17 de setembre de 2012 i, posteriorment, dos recursos administratius que també van ser desestimats per la Generalitat el 25 de gener de 2013. Aleshores va ser el Fons de Defensa Ambiental (FDA) qui va presentar el 17 de gener de 2014 una comunicació davant del Comitè de Compliment del Conveni d’Aarhus de Nacions Unides.
La resolució indica, entre altres, que no es va anunciar l’activitat per a la qual s’havia demanat l’autorització ambiental (crema de residus) sinó una altra activitat totalment diferent (producció de ciment i extracció de roca), de manera que el públic no va poder-hi presentar al·legacions; que no es va especificar la informació ambiental rellevant de l’activitat proposada, ni es va dir que aquesta activitat estava subjecte a avaluació d’impacte ambiental; que no n’hi ha prou a informar per internet sobre l’autorització ambiental donada. Finalment, la resolució reitera la vulneració de l’accés a la justícia per l’Estat espanyol, a causa de la llarga durada dels procediments judicials, el seu prohibitiu cost i la manca de mecanismes apropiats per eliminar o reduir aquestes barreres. Precisament, constata que aquestes limitacions van impedir Bosc Verd i els 16 veïns d’anar als tribunals.
