Els informatius fan menció dels conflictes entre regions o països i de guerres absurdes. Se sembra el dolor, es destrueixen habitatges, hospitals i caravanes de vehicles amb material humanitari, sota la bandera de la Creu Roja Internacional. La pregunta salta immediatament: La referida ONG pot denunciar aquestes atrocitats i impediments en la seva noble missió? La resposta, a priori, és difícil d’entendre: NO (en majúscules).
Fem una mica d’història. El comerciant suís Henry Dounant, en un dels seus viatges cap al nord d’Itàlia (1859), prop de la població de Solferino, va observar l’inici de l’enfrontament dels exèrcits austríac, francès i piemontès. Un camp de batalla on hi havia prop de 40.000 homes abandonats a la seva sort, ferits, moribunds i sense assistència mèdica. Henry Dounant, amb l’ajuda de voluntaris de pobles veïns, es va dedicar a socórrer-los dins de les seves possibilitats.
Tres anys més tard (1862), H. Dounant publicà les seves reflexions d’aquesta batalla a Record de Solferino, i planejà la idea germinal de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja amb la principal finalitat: “Atenció dels ferits en temps de guerra, independentment de la raça, nacionalitat o creença religiosa”.
Ser neutral és un dels set principis bàsics de la Creu Roja Internacional. És la raó fonamental per la qual les persones que estiguin als dos bàndols d’un conflicte puguin confiar en aquest moviment. És un concepte essencial, en alguns casos difícil d’entendre i assimilar. Creu Roja actua de manera neutral, treballant sense descans, mantenint el diàleg i respectant el dret internacional humanitari. Per pensar-hi.
Ramon Caba i Robletto
Vilobí del Penedés
