Hi vam dedicar el Tema de la Setmana ara fa quinze dies i se’n seguirà parlant, malauradament, durant molt de temps. De fet, sembla que la sequera ha vingut per quedar-se, que no hi ha volta de full, plou cada vegada menys, fa cada vegada més calor i el nostre mannà de la vida, l’aigua, és i serà cada vegada més escàs. I com amb tot el que té a veure amb el canvi climàtic, els humans som gent de mirada curta, incapaços de traçar estratègies amb una visió global. Sabem què cal fer, sabem les conseqüències de no fer-ho, però els polítics pels seus interessos electoralistes no aplicaran mai mesures que els puguin anar a la contra, i les empreses que més contaminen, que més aigua necessiten, són lobies poderosos que faran la pressió necessària per seguir amb els seus tretze perquè el compte de resultats no es vegi afectat per canvis dràstics. I la majoria de la gent, mentre obri l’aixeta i en ragi aigua, doncs ja estarà bé.
La cimera de l’aigua que va tenir lloc la setmana passada a Palau va ser un fracàs. De fet, és la crònica d’un fracàs fàcilment imaginable perquè, a vigílies d’eleccions, és impossible que governs i oposicions es posin d’acord en res. A l’oposició li interessa desmarcar-se, i si no és per una raó, ja en trobarem una altra. I és que si és culpa dels ajuntaments o de la Generalitat, al capdavall és el menys important. L’important és que anem mancats d’aigua, que calen accions contundents i urgents per compensar la manca de pluja, i que ningú està disposat a fer sacrificis. És intolerable que es dediquin milions d’euros a infraestructures de segon ordre, quan les canonades d’aigua potable tenen fuites de milions de litres d’aigua diaris. Dessaladores, embassaments, piscines…? Ben segur que hi ha gent experta que sabrà dilucidar les millors opcions. Les dessaladores són una opció, per bé que té pegues, com l’alt cost energètic. La indústria, la ramaderia, l’agricultura, les llars, tothom s’ha d’arremangar. Si no, potser algun dia tornarà a haver-hi talls d’aigua, com havia passat quaranta anys enrere. Aleshores potser prendrem consciència. Piscines? Primer el Govern va dir que no se’n podria omplir cap. Ara, les comunitàries han passat a ser refugis climàtics. També les dels hotels. També les dels hotels que confronten amb la platja. De debò? Potser les piscines que són a 100 quilòmetres del mar sí, però… A tothom li agrada anar a la piscina, però és una qüestió de prioritats. Fins a quin punt la sequera és extrema?
