Sempre penso en aquesta frase quan es parla dels refugiats. Vivim en una societat que no té memòria. Molts tenim familiars que van ser refugiats a altres països, que van acabar en camps de concentració nazis i no van tornar a casa seva, quan era el seu somni més desitjat. Inclús avui tenim amics i representants a l’exili.
Catalunya és terra d’acollida, però els processos administratius fan que no es pugui acollir a tanta gent com voldríem. Malauradament, la covid-19 ha provocat l’augment de les crisis humanitàries, especialment en persones que viuen desplaçades patint dures situacions de persecució i vulnerabilitat.
Nosaltres, els que tenim la família a prop, i un lloc on podem refugiar-nos i sentir-nos segurs, tenim el deure de sensibilitzar la societat per aconseguir polítiques d’acció humanitària, que eliminin les persecucions per gènere, ideologia o orientació sexual; que acabin amb les fronteres, i redueixin els processos administratius per poder acollir a tothom que ho necessiti. Prou fronteres i limitacions, cap humà és il·legal.
Carol Mayor Puig, secretària de Nova Ciutadania d’ERC el Vendrell
El Vendrell
