Van passant els dies, les setmanes, i cada vegada es fa més evident que, en relació amb la crisi sanitària, tornem a anar malament. Després del progressiu desconfinament ha vingut la relaxació ciutadana i, en conseqüència, les corbes de contagis s’estan tornant a enfilar. Hi ha, tanmateix, algunes diferències notables en relació amb el mes de març. Tenim l’experiència del record recent de la passada primavera, amb el confinament total, que ens hauria de fer ser més prudents per no haver-hi de tornar, i la gran letalitat que hi va haver. Ara per ara, tot i que cada vegada són més les persones encomanades, els col·lectius de més risc estan entre els menys afectats i, per tant, hi ha poques defuncions. Tampoc els hospitals estan saturats. Tanmateix, ahir dijous, 1.949 casos nous a Catalunya. No anem bé.
També dijous, el Suprem va tornar a treure el nas i, com en tot el que fa referència als presos polítics catalans, fent servir la seva supremacia per descarregar la seva bilis voxera, es va treure de la màniga una nova interpretació de la llei que no s’agafa ni amb pinces, que el que pretén és que Junqueras, Forcadell, Cuixart, Sànchez, Romeva, Rull, Bassa, Turull i Forn no surtin més de la presó, ni com a tercer grau, ni tan sols amb el segon grau que els permet sortir a treballar, fer classes o cuidar familiars de dia, els dies feiners, des del mes de febrer. El Suprem, de bracet amb una Fiscalia que s’abeura de les mateixes ànsies de venjança, és la Sancta Inquisitio del segle XXI. No anem bé.
Una notícia que ha passat bastant desapercebuda, enmig de la pandèmia i dels escàndols continuats –i sense fi– de la corona. El Govern de l’Estat, amb un dèficit desorbitat que tampoc té aturador, ha decidit compensar les concessionàries d’autopistes per les pèrdues sofertes durant el confinament, allargant-los la concessió. No hi fa res que estiguin al final de les seves concessions, que s’hagin fet d’or durant dècades en el negoci més lucratiu de l’Ibex (mínima inversió, màxim rendiment), que hagin guanyat diners a mansalva durant anys i panys i que hagin repartit dividends multimilionaris a tort i a dret (tan sols Abertis, el 2018 el va fixar en gairebé 10.000 milions d’euros). Els rics ploren, el Gobierno els consola. No anem bé.
