Aquesta setmana l’Institut d’Estudis Catalans ha donat a conèixer les paraules que s’incorporen al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) aquest 2023. Des del 2020, la Secció Filològica revisa el diccionari dues vegades l’any i en aquest últim cas ha afegit 12 paraules i 140 modificacions que se sumen a les 18 noves i 138 modificacions incorporades a primers d’any.
El Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana i, amb la voluntat d’actualitzar-lo i tenir compte les variacions, cada any es revisa per sumar-hi noves paraules i accepcions. Per tant, el pas d’un mot al diccionari general significa que té un ús tan estès que hi ha d’aparèixer.
Les modificacions inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article del diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Així, des d’aquesta setmana han entrat a formar part d’aquest diccionari general de la nostra llengua, i referent en fixació del lèxic normatiu del català, les paraules gentrificació, gentrificar, botulisme, donassa, embolicat, embullat, reelaboració, reelaborar, sordceguesa, sordcec, Betlem i tarat.
Aquesta darrera paraula, amb la nova revisió i adaptació, recull el mot en dues accepcions: la primera per indicar un adjectiu de lèxic comú que designa allò afectat d’una tara; la segona, que és la que ha aixecat polseguera, per definir en sentit figurat i despectivament aquell que pateix un trastorn mental. No és estrany que hagi creat polèmica aquesta segona accepció perquè fa miques allò del llenguatge políticament correcte i abona, al nostre humil entendre, un llenguatge despectiu que no fa altra cosa que reblar l’estigma que pateixen totes les persones amb problemes de salut mental. Tanta pedagogia, tantes campanyes, tants recursos, tanta paciència, tanta dedicació, tantes pàgines i tantes recomanacions dedicades a trencar amb aquest estigma i, com aquell qui no vol la cosa, el diccionari referent de la nostra llengua, com si es tractés del segle passat, incorpora aquesta accepció.
Amb aquesta incorporació el DIEC dona espai –i ales– a una definició discriminatòria i molt perjudicial per a tot un col·lectiu. Cal més seny, sentit comú i responsabilitat.
