La diada de Tots Sants posava dijous punt i final a la temporada més estranya de les últimes dècades dels Castellers de Vilafranca i va acabar sent un fidel reflex del que ha estat aquest 2018. El 3 de 10 amb folre i manilles amb què van obrir plaça va ser tot el que va donar de si ja que la resta de castells, o bé no van arribar a bon port, o bé no entraven en el programa.
El 3 de 10, castell bandera
Els verds, tot i l’irregular 2018, anaven l’1 de novembre a totes. El mínim que es plantejaven era repetir el doblet de Sant Fèlix i del concurs, però amb ganes de completar d’una vegada aquesta torre de 8 que tenen més bé del que mostren a plaça. Un doblet amb el que ja s’hi comptava i que hauria obert la porta al 4 de 9 o bé al 5 de 9 amb folre. Més pilar de 7 completament renovat. Aquest era el plantejament. I l’arrencada va ser bona, amb un altre 3 de 10 descarregat. El quart de l’any. Un castell que, a més, i a manca de només la diada del Minyons de Terrassa, ningú més ha pogut descarregar enguany; ni l’any passat, que també només el van completar els verds. Aquest sol fet ja és una mostra de la dificultat que té. I que cal valorar.
Decepció amb la torre de 8
Val a dir que el 3 de 10 va remenar més del compte, ja des de bon principi. Però els vilafranquins hi tenen confiança; se’l creuen. Potser és pels 16 que ja han descarregat. Sigui com sigui, el van saber treballar i defensar. Altra cosa és la torre de 8 de segona ronda. De res serveix haver-ne descarregat sis a assaig quan es tira a plaça. Completar-la a Cal Figarot és senyal que el castell hi és, però la certesa que és un castell límit, que no perdona, pesa molt a plaça. L’1 de novembre no la van agafar bé. Si les torres del 30 d’agost i de Tarragona van anar força bé fins a fer l’aleta, aquí amb dosos ja havia començat a patir dels pisos baixos. Moviments prematurs que feien difícil defensar la fràgil estructura quan encara quedava un món per darrere. La canalla va ser valenta, però ja no van ser a temps ni de carregar-la. El trontoll havia arribat massa d’hora.
12ª torre de 9 de l’any
De la decepció se’n van recuperar descarregant en tercera ronda la torre de 9 amb folre i manilles, la dotzena de l’any. Un rècord en un “gamma extra” que fan de memòria i que els donava peu a intentar tornar a aixecar el llistó en quarta ronda, en forma de 5 de 9. Com amb el 3 de 10 i amb la torre de 9, en desmuntaven el peu un cop i l’arriaven a la segona. Però tampoc era el dia. El 5 de 9 és un castell car de veure en els de la camisa verda. A Vilanova, a finals de juliol, van donar la campanada en descarregar-lo en tercera ronda de manera brillant. Ara volien tornar-hi, després de dos 5 de 8 quasi consecutius que els havien fet suar més del compte, i ja des de bon principi va pujar tendre, massa mogut. I sense consistència, és molt complicat. Va fer llenya després de col·locar dosos i quan la canalla ja tirava avall.
Els de la camisa verda no van renunciar a acabar la diada amb tres castells i van plantar en cinquena ronda el 4 de 9 amb folre, per acabar amb el pilar de 6 d’alineació renovada, ja estrenada a Sant Cugat cinc dies enrere. Després de dues caigudes, no era bon dia per aventurar-se amb l’espadat de 7.
Abans de la diada, els verds havien fet socis d’honor de la colla Jordi Bertran, cap de plaça de les actuacions de festa major, i Raül Romeva, l’exconseller d’Exteriors de la Generalitat avui empresonat.
Els Capgrossos de Mataró van descarregar el 3 de 9 amb folre, la torre de 9 amb folre i manilles, van fer un intent de 5 de 9 amb folre i van completar el 4 de 8; els Castellers de Sants van bastir el 3 de 8, el 4 de 8 i el 7 de 7; i els Xiquets de Tarragona van aixecar el 3 de 9 amb folre, van fer intents desmuntats de 7 de 8 i de 4 de 9 amb folre i van descarregar el 5 de 8 i el 4 de 8.
