Aquesta frase, de Sòcrates, va suposar un camí per arribar a la veritat, a través de la dialèctica amb què, a partir d’una idea inicial, s’esdevenen una sèrie d’analogies per arribar a unes conclusions en forma de veritat.
La veritat socràtica no era única, ja que s’esdevé a partir del debat, i, a partir d’ell, és composta des de diferents perspectives.
Aquest mètode va combatre el sofisma, que, en la mesura en què sostenien posicions relativistes i escèptiques, no perseguien la consecució de la veritat sinó que dirigien els seus ensenyaments cap a la consecució de l’èxit. Per això desenvolupaven tècniques de retòrica que tendien més cap al convenciment dels altres que cap a la veritat.
El debat i el diàleg han de ser les eines pel progrés social, també pel de l’independentisme, ja que no ha de tenir una sola visió per arribar a bon port, ens necessitem tots i totes.
Això topa amb un corrent que, amb un discurs parcial, pretén marcar el camí cap a la independència amb una única idea: l’abstenció. Aquesta idea, que pot semblar reduccionista, de fet ho és, està tenint un important seguidisme en diferents mitjans i xarxes.
Un país on hem enaltit les paperetes i les urnes, on la gran Carme Forcadell clamava “president, posi les urnes”, on vam sortir al carrer cridant “volem votar!”, no es pot permetre deixar-se portar per visions reduccionistes i de postveritat que, si afavoreixen, algú és als partits d’ultradreta i extrema dreta, residuals quan els catalans i catalanes anem a votar de forma nombrosa i que, en canvi, perjudiquen la causa independentista en general.
Sempre m’he declarat socràtic. Sempre he pensat que l’anàlisi acurada, el debat ric i les idees ens portaran a la llibertat, no els discursos retòrics, buits, miraculosos, que imposen una veritat radical.
Dani Pernas Llobet, president d’ERC Baix Penedès
El Vendrell
