En el marc del projecte de consolidació de la capella de Sant Miquel i de l’entorn del
castell del Castellot, recentment s’han realitzat diferents prospeccions arqueològiques, sobre una superfície de 420 m2, que constaten l’existència d’ocupacions humanes a la zona de la muntanya de Castellví de la Marca ja des de l’època antiga, fins i tot prèvies al castell de l’època comtal.
Ara se sap que la muntanya del Castellot va ser ocupada en època antiga, malgrat que els testimonis materials siguin puntuals i fragmentaris. També se sap que les restes conservades de la capella reaprofiten un edifici primigeni que ocupa tota una plataforma rocosa al sud de la torre. A més a més, la intervenció ha permès observar nítidament les fases constructives del recinte fortificat, amb la muralla altmedieval adossada a la torre, la creació d’un nou recinte amb una nova i potent muralla en època comtal i, finalment, l’ampliació del recinte castral amb una nova muralla en època baixmedieval.
A l’espera de l’examen dels materials exhumats, l’aportació de les analítiques previstes
i l’estudi aprofundit de les dades estratigràfiques obtingudes durant l’excavació, es pot
presentar una primera i preliminar seqüència evolutiva del jaciment en sis fases:
- La presència puntual de materials de l’època de Bronze Antic (prehistòria) reomplint escletxes a al roca.
- Ocupació sense estructures i materials dispersos de l’època antiga.
- Construcció de la torre, la muralla adossada i, probablement, l’edifici rectangular primigeni de la capella (alta edat mitjana, segles IX-X).
- Construcció d’una muralla d’1,2 m d’amplada que amplia el recinte castral, i possible construcció dels pilars i les arcades de carreus de sorrenca que sostenien les dues voltes de la capella (època comtal, segles XI-XII).
- Disminució de l’activitat al castell (segles XIII-XIV, baixa edat mitjana) i posterior reforma integral de la fortificació (segle XV), amb l’arrasament de la muralla comtal, espoliada en alguns punts pràcticament de manera completa, i la construcció d’un nou recinte ampliat entre dos i tres metres cap a l’exterior. La nova muralla és més prima que l’anterior (poc menys d’un metre d’amplada) i incorpora una bestorre proveïda d’un
sistema d’espitlleres i troneres que la situen ja en un context d’ús d’armes de foc. - Caiguda i terraplenament de la cisterna en època moderna.
Els treballs han anat a càrrec d’Arqueòlegs.cat, sota la direcció de Jordi Gibert i per encàrrec de l’Ajuntament de Castellví, que vol recuperar la fortificació. Els resultats obtinguts se sumen als d’intervencions anteriors, conduïdes per la Universitat Autònoma de Barcelona en els anys 2016, 2017 i 2018.
