Em fan gràcia mantres com aquests: “Carpe diem” (Horaci), “Regocijaos, jóvenes, en vuestra joventut” (Eclesiastès), etc., que engresquen els joves destroyers de l’oci low cost i justifiquen els seus actes. No, no demonitzem ni criminalitzem els joves. No cal, ells solets s’autoqualifiquen. No els envejo per la seva pretesa immortalitat i l’èxit amb la festa i la socialització nocturna, eufemismes que tothom sap què volen dir en realitat. Com es diu ara, estan empoderats, desinhibits i sobrevalorats. Ja s’ho trobaran, ho busquen tossudament i es mereixen el món que heretaran. La realitat i els anys, que passen volant, els ho demostraran.
Unes altres derivades del nihilisme imperant són la violència, l’odi, la delinqüència, la revolta, la vulnerabilitat econòmica i la marginalitat social. No tots són iguals, sort tenim d’això. Potser alguns joves s’integraran quan els passi l’eufòria de l’alcohol, les drogues i la dictadura hormonal. Llavors es repartiran les engrunes del futur que els ha tocat. A uns i altres sempre els quedarà fer de repartidors de Glovo, l’economia submergida, tasques il·legals o pidolar la renda universal, que no sé qui la pagarà; els rics segur que no, ha ha ha!
Als joves amb seny del lleure diürn, que prioritzen les neurones a les hormones, em permeto fer-los un vaticini: si seguiu fent els deures, potser algun dia us podreu independitzar.
I els pares dels joves noctàmbuls? També es desentenen del futur, del salari mínim, de l’atur i de les pensions? I dels veïns perjudicats? Molta sort a tots.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Conec un jove del poble que no es mereix les meves crítiques. Treu notes altes a la universitat, treballa legalment, fa esport, és formal i respecta a la família i amics. És la prova de que tinc raó quan afirmo que NO TOTS són iguals.