A la recerca del confort
Al llarg del 2020 les reformes a la llar van incrementar-se notablement respecte anys anteriors. Aquest 2021 tot sembla indicar que la tendència serà la mateixa. I no és estrany, la covid-19 ha fet que passéssim més hores que mai a casa i que aconseguir el màxim confort a la llar esdevingués prioritari. En aquest suplement ens endinsem en l’àmbit de les reformes a la llar per conèixer quines són les darreres tendències del mercat i quines són les principals demandes de la societat.
Nova vida per a la cuina i el bany
Tal com hem apuntat a l’inici d’aquest suplement, en l’increment de reformes a la llar que s’ha viscut d’ençà de l’inici de la pandèmia sobresurten especialment les obres en cuines i banys. I és ben lògic, amb el confinament, les restriccions de mobilitat i el teletreball hom passa més hores que mai a casa i busca la màxima comoditat en els espais més essencials de l’habitatge: la cuina i els lavabos. Buscant funcionalitat i estil Tot i que tenen funcions ben diferents, a l’hora de rehabilitar o fer de nou una cuina o un lavabo cal seguir la mateixa premissa: buscar la practicitat i funcionalitat. I això no vol dir renunciar a l’estil ni al factor decoratiu, al contrari. Es pot tenir tot. L’ús que es faci de la cuina i la dimensió de l’espai determinarà en gran manera la intervenció. Per exemple, pot agradar-nos una illa central però, si la cuina no té unes mides mínimes, no funcionarà.
Els experts recomanen que entre l’illa i el moble o entre els fronts paral·lels hi hagi almenys 1,20 metres i a banda i banda dels fogons quedin 60 cm lliures de taulell. Un dels elements més importants de qualsevol cuina és el taulell, és el que té un ús més intensiu de tots i convé no escatimar a l’hora d’escollir-ne un o altre. Les principals característiques que s’han de tenir en compte són: la durabilitat, la resistència, la facilitat de neteja, el preu i l’estètica. Actualment al mercat hi ha taulells fets de granit (fàcils de mantenir i netejar), de quars (els més populars són Compac i Silestone), d’acer inoxidable (molt comú en cuines professionals, molt resistent, però difícil de netejar), el porcellànic i de fusta (molt decoratiu però també més delicat).
Els mobles són un altre element essencial de qualsevol cuina. El més important és que siguin d’un material resistent i fàcil de netejar. A banda d’escollir el model i el material interior i exterior d’aquests armaris, és vital tenir clares les necessitats que es volen cobrir (es vol un moble vinoteca? es vol un moble amb persiana per guardar-hi els petits electrodomèstics? La nevera i el forn aniran panelats?). Els experts recomanen que sempre es reservi un espai de la cuina com a rebost i que s’aprofiti tota l’alçada per cobrir-la fins dalt amb els mobles.
Per escollir el terra i el cobriment de les parets convé tenir clar l’estil que es vulgui donar a la cuina. El color és un factor important, en cuines petites, per exemple, s’aconsella utilitzar tons clars de paret per fer sensació d’amplitud. I respecte al material, enrajolar la cuina de dalt a baix ja no es porta. Ara hi ha pintures resistents a la humitat i fàcils de netejar, igual que vinils i paper pintat. També hi ha cuines amb alguna paret coberta de fusta i altres que recobreixen l’espai de sobre el taulell amb acer inoxidable. Respecte al terra, és primordial que sigui sofert, resistent a líquids corrosius i als cops i també antilliscant.
Dutxa o banyera?
A l’hora de renovar el lavabo cal tenir present qui l’utilitzarà (un adult?, nens?, gent gran?) i en qualsevol cas buscar la practicitat i optar per materials que, sense renunciar a l’estètica, garanteixin un ús còmode al llarg dels anys. En qualsevol cas és especialment important decidir quin terra es col·locarà i com es recobriran les parets. És recomanable optar sempre per terres antilliscants i per materials que resisteixin bé la humitat. Després d’això caldrà valorar si es vol dutxa o banyera, valorant els avantatges i inconvenients que aporten cadascuna d’elles i decidint-se per la que més bé s’escaigui a les necessitats de cadascú. També caldrà escollir el sanitari, decidir si es vol una pica de bany (acostuma a tenir un disseny més minimalista i es presenta incrustada en un moble) o un lavabo (amb peu o suspès) i, finalment, les aixetes.
El poder transformador de la pintura
De totes les reformes que es poden fer a casa, la més vistosa és, sense cap dubte, la de pintura. I és que amb un parell de capes no només es renta la cara de qualsevol pis o casa, sinó que es pot canviar totalment l’estil. Apostant pels colors clars es guanyarà amplitud, combinant-los amb alguns de més intensos s’aconseguirà un espai acollidor i recollit… La pintura té un enorme poder transformador, només cal deixar que se n’encarreguin els pintors professionals o assessorar-se en establiments especialitzats sobre materials, prestacions de cada pintura i maneres com aplicar-la.
Hi ha determinats espais en qualsevol casa, com els lavabos o les cuines, que tenen unes condicions ambientals concretes: humitat, vapor, greixos, etc. Tenir-les presents és bàsic a l’hora d’escollir el tipus de pintura que s’aplicarà i que serà diferent de la que s’empri per pintar la resta d’estances. A banda dels materials, tampoc es pot perdre de vista l’ús de cada estança, en les habitacions és millor optar per tons més relaxants que no en sales d’estar, menjadors o estudis on es poden combinar colors més intensos per aconseguir un efecte més acollidor i decoratiu.
Els pintors professionals són sempre coneixedors de les últimes tendències i de les combinacions de colors que més funcionen, per tant és important escoltar-los i deixar-se assessorar. Si s’opta per pintar-se el pis o la casa un mateix, és imprescindible adreçar-se a una empresa especialitzada en pintura i informar-se de les prestacions dels diferents tipus de materials i les quantitats a aplicar. També és important deixar-se assessorar sobre tots els estris que caldran per pintar: pinzells, brotxes, cubells, pals telescòpics, espàtules, guix, cinta adhesiva, paper o plàstic protector, etc. Davant el dubte d’una tonalitat o d’una altra, l’ideal és fer una petita mostra de color sobre les parets i comprovar quin to agrada més o menys segons la incidència de la llum i mirar-les en diferents hores del dia.
Abans d’embrutar-se les mans amb pintura cal desarrambar tots els mobles, protegir-los, tapar terra, sòcol i endolls i treure la pols de totes les parets, donar-los una capa d’imprimació reparar els cops i petites esquerdes amb guix. Amb això fet ja es pot agafar el pinzell o la brotxa. Primer els experts aconsellen fer sostres i cantonades i a partir d’aquí anar avançant. Al cap d’unes sis hores la paret estarà a punt per rebre una segona capa (si convé).
Cap a una construcció més sostenible
D’un temps ençà la construcció sostenible està a l’alça i s’espera que continuï creixent en els pròxims anys. Els materials ecològics guanyen terreny i comencen a avançar els convencionals. I és que la ciutadania cada vegada és més conscient de la necessitat de preservar el medi ambient, de l’estalvi que a la llarga li suposa tenir un habitatge construït amb materials sostenibles i del confort que ofereixen molts d’aquests materials. A tots aquests aspectes s’han de sumar les noves regulacions ambientals que promouen la construcció verda.
El sector dels materials ecosostenibles no para de créixer, però entre els més coneguts hi ha el suro projectat, ideal per produir revestiments termoaïllants que aconsegueixen augmentar notablement l’eficiència energètica de les llars i edificis on s’aplica. També s’empren cada vegada més pintures ecològiques fetes a base d’aigua, sense olor i lliures de metalls pesants i el polipropilè, el polibutilè i el polietilè es van erigint en alternativa al PVC per ser termoplàstics més respectuosos amb el medi ambient.
La construcció amb fang també guanya adeptes, ja que aquest material és un excel·lent controlador d’humitat, evita males olors i és un excel·lent retenidor d’escalfor. El vidre reciclat diverses vegades s’utilitza també per recobrir parets i mobles, i amb ampolles de plàstic reciclat s’estan fent rajoles. I, finalment, el que per a molts serà l’alternativa ideal a la fusta: el bambú. És una espècie que es regenera molt més de pressa que la resta d’arbres (en 3 anys ja és un arbre adult) i presenta una duresa i resistència extraordinàries.
Molt més que una ombra
Els tendals són bàsics en terrasses i jardins, sobretot a l’estiu. Fan ombra, protegeixen del sol i en desplegar-se transformen tot l’ambient. Un bon tendal pot reduir fins a 10° la temperatura de la zona que cobreix.
Depenent de l’espai on s’hagin d’instal·lar i de la funcionalitat que se li requereixi es pot optar per un tipus de tendal o un altre. En finestres petites, per exemple, l’ideal són els tendals de capota, mentre que per a balcons són més indicats els models amb braços abatibles fixats a la barana. Si la terrassa és gran, els tendals amb braços articulats són ideals perquè ofereixen més estabilitat i precisió. En el cas que es disposi de molts metres d’espai exterior (més de 20 m), està indicat l’ús de pèrgoles. El principal avantatge d’aquesta estructura fixa és que permet col·locar-hi un tendal de grans dimensions i la pèrgola es pot adossar tant en una paret com al mig d’una terrassa.
Quant a la lona, el tendal ha de servir per bloquejar de manera efectiva el sol. El polièster és el material més econòmic però també el que menys dura i més fàcilment es desgasta el color. Les lones acríliques filtren el 80% dels raigs ultraviolats i resisteixen bé el vent i la pluja, mentre que les microperforades filtren el 94% d’UV i són les que ventilen millor. Respecte al color, com més fosc és el tendal més protecció solar ofereix, però alhora enfosqueix molt l’ambient.
Un racó per respirar
El coronavirus ha canviat les prioritats de la gent a l’hora de buscar casa. Després dels mesos de confinament estricte els portals immobiliaris van detectar un increment de les recerques d’habitatges amb balcó, terrassa o jardí. I no només això, la primavera i l’estiu passats les empreses de jardineria, construcció de piscines i venda de tota mena de mobiliari i estris de bricolatge per a espais exteriors van veure com es disparava la seva demanda. La covid, per tant, ha fet evident la necessitat que hom té per comptar amb un espai exterior de la llar que li permeti sortir a respirar aire fresc i a deixar-se escalfar pels raigs del sol.
Una terrassa, un balcó, un pati o un jardí, qualsevol espai és apte per adaptar-lo als gustos i les necessitats de cadascú, per dignificar-lo i convertir-lo en una zona més de la llar, un espai per gaudir d’estones de relax.
Balcons i terrasses amb estil
Tenir una terrassa petita no està renyit amb aconseguir aquest oasi de calma i tranquil·litat. Les possibilitats són múltiples i l’únic que cal tenir clar és l’espai que s’hi vulgui donar. A partir d’aquí s’obre un ventall infinit d’opcions decoratives i força econòmiques per aconseguir-ho. Hi ha qui vol gaudir de la terrassa com un espai únicament de lectura, hi ha qui vol que li aporti verdor des de l’interior del pis o qui la concep com un menjador exterior. Al mercat hi ha conjunts de taula i cadires molt minimalistes que s’adapten a diferents estils decoratius i que són ideals per a terrasses o balcons petits. Una molt bona opció per a aquest tipus d’espais són els complements verticals (tamborets, prestatgeries, etc.), ja que permeten col·locar-hi plantes o algun element decoratiu sense perdre massa centímetres. Les catifes també són una alternativa molt decorativa en aquests casos.
Si la terrassa es concep únicament com un lloc de lectura i relax, n’hi ha prou instal·lant-hi una butaca o una hamaca i completar l’ambient amb plantes. Si, al contrari, es busca una zona on poder sopar les nits d’estiu o dinar qualsevol dia de l’any aprofitant el sol, però es té poc espai, es recomana instal·lar una taula enganxada a la barana, com si es tractés d’una barra, i aprofitar les parets per col·locar-hi alguna solució organitzativa vertical.
Els metres no estan renyits amb el bon gust, només cal tenir imaginació, buscar totes les opcions possibles, prendre mides i llençar-s’hi. La creativitat és la millor aliada per treure partit a balcons i terrasses.
Imaginant el jardí ideal
Per a aquells que en lloc d’un balcó o terrassa compten amb metres de terra erma i volen crear un jardí, si opten per construir-lo ells mateixos, han de saber que el primer que cal fer és reprimir-se les ganes de començar a treballar-hi, aturar-se a observar l’espai des de fora, des de dins de casa, veure com incideix el sol en les diferents zones i definir quins usos es voldran donar al jardí.
Diuen els experts que un jardí ben planificat és èxit assegurat, per tant, caldrà veure si hi ha algunes vistes que es volen dissimular, quines es volen potenciar, què es vol veure des de dins de casa, quines seran les zones de pas, quines són les zones més ombrívoles i les més assolellades, quantes hores es podran dedicar al seu manteniment, etc. Quan tots aquests ítems es tinguin clars, convé agafar metre, paper i llapis i començar a mesurar i a dibuixar tant com faci falta fins que es pugui dibuixar un plànol de l’espai amb totes les zones delimitades. Segons jardiners i paisatgistes si aquest punt es fa bé, el jardí assolirà les expectatives que s’hi projectin.
A partir d’aquest moment convé escollir un estil, pensar quin aire es vol donar al jardí tenint en compte que hauria d’estar en acord amb el de la casa. L’estil no només determina l’aspecte general del jardí, sinó la forma dels espais i la manera com aquests es relacionen uns amb els altres.
En general, els estils moderns (línies geomètriques, pocs elements) funcionen molt bé en espais petits i són fàcils de mantenir; els rústics, tot i que semblen més informals i una mica descuidats, costen més de mantenir; mentre que els d’estil paisatgista estan indicats únicament per a espais molt grans. Amb l’estil definit caldrà escollir els diferents materials dels terres de les zones de pas i d’estar (rajoles, tarimes, graves, escorça, gespa natural o artificial, plantes de tapís…), planificar les plantes, els arbres i els arbusts que es volen i la zona on es plantaran, tenint especialment en compte les condicions climàtiques i la manera com creixeran i evolucionaran i, finalment, escollir el mobiliari exterior que es desitgi.
Aïllar, estalviar, decorar
Les finestres són les millors aliades per aconseguir aïllar tèrmicament i acústica qualsevol habitatge. Al mercat existeixen diferents tipus de materials per fer-les: de fusta, de PCV, d’alumini o mixtes. En aquest article repassem quins són els principals avantatges i inconvenients de cadascun d’ells. De tots els materials apuntats, el més sostenible és la fusta. Per tant, des d’un punt de vista mediambiental aquesta seria la millor opció. Per la naturalesa del material, la fusta permet uns resultats únics, esdevenint per ella mateixa un element estètic i decoratiu.
Respecte als aspectes tècnics, en els darrers anys les finestres de fusta han incorporat nombrosos avenços, com els perfils laminats per millorar la resistència i disminuir la conductivitat tèrmica. Per contra, el principal inconvenient d’optar per tancaments de fusta és que requereixen un manteniment per evitar que hi penetri la humitat i garantir així una llarga durabilitat.
El PVC és actualment el material més utilitzat per a portes exteriors i finestres. Això s’explica pel fet que és molt resistent als canvis de temperatura i clima i pràcticament no cal fer-los cap tipus de manteniment. El PVC prové de la combinació de variants del petroli amb sal. És un tipus de plàstic resistent al foc, a l’aigua, a la força i fins i tot a possibles canvis flexibles. A més, aïlla amb solvència de sorolls i temperatures de l’exterior. Les finestres d’alumini són menys comunes que les de fusta o PVC; es tracta d’un material resistent, que no requereix gaire manteniment i que, a diferència dels anteriors, permet treballar amb perfils més fins i, en conseqüència, aconseguir més espai de vidre. Són més assequibles que les de PVC, però es poden picar o ratllar amb algun cop. Com que l’alumini és conductor, les portes i finestres d’aquest material han d’incloure un perfil fet d’algun material no conductor, sinó, no aïllen bé.
De la combinació del PVC o alumini i la fusta sorgeixen les finestres mixtes. Normalment la part exterior està feta de PVC o alumini i la interior de fusta, però també n’hi ha que estan fetes de PVC i alumini. En qualsevol cas, amb aquest tipus de combinacions obtindrem els beneficis de cadascuna de les matèries que la formen. El preu, molt més car que qualsevol de les opcions anteriors, és el contrapunt.
A l’hora de ventilar
Un cop definits els materials, convé decidir-se per quin tipus de finestra escollir: d’un sol full, de dos, corredora, oscilobatent, etc. Aquestes últimes són finestres amb un doble sistema d’obertura, un de vertical (45°) i un d’horitzontal (180°) per la qual cosa es pot escollir un sistema de ventilació més fort o dèbil segons convingui. Són un tipus de finestres molt pràctiques i segures que permeten a la vegada poder netejar les dues cares del vidre còmodament. Per contra, són més cares que la resta i tenen un marc més gruixut.
L’encant del parquet
Escollir el terra d’una llar és una decisió important i sovint poc valorada. Depenent de quin tipus de material es posi, pot restar qualitat de vida o sumar confort. El parquet és un clàssic i una molt bona opció si el que es busca és calidesa i, alhora, estètica. Ara bé, de parquets n’hi ha de moltes menes i abans de decantar-se per un o altre és molt important, segons els experts, tenir en compte l’ús que se li donarà, les condicions de l’espai on estarà i el pressupost que s’hi voldrà destinar.
Hi ha una gran diversitat de terres i tarimes que es poden agrupar al voltant de quatre tipologies diferents de parquet: el laminat, el multicapa, el massís, la tarima tecnològica o composite o el terra vinílic.
Els terres laminats estan fets amb productes sintètics i derivats de la fusta, estan a l’alça, ja que és una opció econòmica, és resistent al desgast, a la humitat i és fàcil d’instal·lar. El parquet multicapa està format per diferents capes de fusta, les interiors són de qualitat més baixa que la superior, que acostuma a ser de fusta noble. Justament el material amb el qual està fet és el que li reporta el principal avantatge: la calidesa i el confort; a més, és un tipus de paviment que pot ser polit i envernissat. El parquet massís està format per llistons de fusta que s’enganxen o es claven entre elles i que, en tractar-se de fusta massissa són resistents, càlids, suaus i es poden envernissar i polir. La tarima tecnològica o composite està fabricada a partir de productes derivats de la fusta i resines que li ofereixen una resistència excepcional. D’aquí que esdevingui una molt bona opció per exteriors.
Tot i que no es considera pròpiament un parquet perquè no conté fusta, no podem passar per alt el terra vinílic flotant, ja que és una opció clarament en auge i molt utilitzada com a imitació a la fusta. Si està a l’alça és perquè és un paviment molt resistent a la humitat, que no es deforma i és fàcil d’instal·lar
