Oh! la llar

D’ençà de la pandèmia l’interès per les reformes a la llar ha crescut. Si bé és cert que des que es van flexibilitzar les mesures restrictives contra la covid-19 les obres o intervencions de millora a les llars s’han moderat respecte 2020 i el primer semestre de 2021, la tendència continua a l’alça.

D’aquesta manera, segons el portal Pulso, una eina de Banc Sabadell que permet analitzar en temps real l’evolució econòmica a través de les interaccions de terminals amb punt de venda (TPV), l’evolució del sector bricolatge i menatge de la llar ha passat d’un 93,26% del novembre a un 124,87% a l’abril respecte dels mateixos mesos de l’any passat, i l’evolució del sector llar a l’abril va ser d’un 101,65%, comparada amb la de l’any anterior.

Amb el confinament, els pisos i les cases van passar a ser molt més que quatre parets i un sostre, i això explica l’augment d’aquestes xifres d’inversió i despesa que encara avui es mantenen. Després de passar mesos a casa, hom s’ha adonat que l’habitatge és molt més important del que es pensava, si s’hi ha de fer vida sovint, i tot plegat ha desembocat en una petita revolució pel que fa a la manera d’entendre la relació amb la llar.

El rànquing d’obres més demanades l’encapçala el canvi dels sistemes de tancament i aïllament de la llar, seguit de la renovació de banys i cuines. En aquest darrer cas, del 2020 ençà s’ha experimentat un gran auge de les cuines obertes, enderrocant l’envà que habitualment les separa dels menjadors i sales d’estar per convertir-les en un element integrat dins un espai diàfan que facilita la interacció de totes les persones que conviuen sota el mateix sostre.

Cases versàtils

Els metres de l’habitatge són els que són, limitats i concrets, ara bé, l’objectiu de moltes reformes és fer aquest espai més còmode, funcional, eficient i segur. És per això que la tendència és potenciar espais a l’aire lliure com terrasses; crear espais diàfans i versàtils que permetin usos flexibles al llarg del dia; buscar espais de connexió entre els diferents punts del pis o casa; i donar a la llum natural molt més protagonisme, tant pel que fa a la il·luminació com per garantir una bona ventilació.

Així doncs, la pandèmia ha estat un punt d’inflexió en el sector de les reformes a la llar, un moment perquè tothom, industrials, arquitectes i ciutadans repensin el model d’habitatge i, fins i tot, la relació entre els pisos i l’exterior, ja sigui amb balcons o amb zones comunitàries.

Materials cada vegada més sostenibles

Una de les tendències també a l’alça pel que fa al sector de la construcció i reformes a la llar és l’ús de materials sostenibles, és a dir, aquells que s’han produït amb una petjada ecològica inferior a la resta i que impliquen estalvi energètic i vetllen per la salut dels usuaris.

Per considerar-se sostenibles els materials han de ser naturals i/o reciclats, ser reciclables, no contenir elements tòxics i ser respectuosos amb el medi ambient.

Alguns materials constructius sostenibles són el formigó fabricat amb àrids reciclats, els que inclouen residus de la construcció i demolició, els elaborats a partir de fusta o suro, així com altres productes provinents de fonts vegetals no petrolíferes.

El 25% de les pèrdues tèrmiques d’una casa es produeixen per les finestres. Tenint en compte aquesta xifra, no és estrany que entre les reformes de la llar més sol·licitades sobresurti la renovació de finestres i balcons. Tot i la inversió que suposa, amb un bon aïllament tèrmic s’aconsegueix no només reduir el consum energètic (calefacció a l’hivern i aire condicionat a l’estiu), sinó també evitar l’entrada i sortida de soroll millorant, en definitiva, la qualitat de vida de totes les persones que hi viuen.

La fusteria exterior ha de garantir una bona il·luminació natural, una ventilació adient a l’interior de l’edifici i un bon aïllament acústic. Per aconseguir-ho els principals materials que s’empren són la fusta, l’alumini, el PVC i el mixt. Cadascun té unes característiques pròpies que el fan més o menys adient segons la funció per a la qual s’instal·li. Abans de decidir-se per un material o altre convé tenir clars alguns aspectes que sovint passen desapercebuts, però que són importants valorar-los per aconseguir un resultat satisfactori. Cal preguntar-se, per exemple, com s’obrirà la finestra, com es podrà netejar, qui la utilitzarà, si pot comportar algun risc per als infants, si està situada en algun punt de la casa sensible a furts, si es podrà destinar temps o no al manteniment, si ha de ser d’algun color concret, etc.

Amb aquests ítems definits faltarà només decidir-se pel material i pel tipus de vidre. En el cas del PVC els perfils són molt aïllants tèrmicament, però tenen poca resistència mecànica i per això habitualment s’hi incorpora un reforç d’acer a l’interior. L’alumini es recomana instal·lar-lo sempre amb trencament del pont tèrmic (RPT) i els principals avantatges que presenta respecte de la resta són la durabilitat i l’alta resistència i la gran varietat de formes, colors i dissenys que permet. La fusta és el material més sostenible i és un molt bon aïllant; per contra, requereix un bon manteniment per evitar el desgast. Una quarta opció és la mixta, en la qual s’utilitza alumini a una banda i fusta a l’altra.

Escollir instal·ladors

Una finestra no és un moble que es compra i es col·loca directament. Cal que un professional amb experiència i bon coneixement la instal·li per assegurar la qualitat de l’obra. A l’hora de decidir-se per una empresa o una altra és recomanable visitar les seves instal·lacions, veure mostres i obres que hagin fet, preguntar per totes les marques, models i tipus de vidre que tenen, demanar detalls sobre la instal·lació i, finalment, sol·licitar un pressupost al més acurat possible.

La importància dels vidres

El vidre té una importància cabdal en l’aïllament tèrmic i acústic. És important saber que com més gran és la dimensió de la cambra entre els dos vidres, més gran és l’aïllament. Habitualment en aquesta cambra entre vidres hi ha aire, però també n’hi ha que porten gas argó, la qual cosa rebaixa molt la conductivitat i millora l’aïllament. La majoria de vidres incorporen també control solar permetent l’entrada de llum, però reduint l’entrada de calor per radiació solar i col·laborant notablement a reduir la despesa per refrigeració.

La fusta és un material noble, càlid, divers i estètic i és també l’única matèria primera renovable que ofereix la natura. Per la seva versatilitat, les possibilitats i aplicacions en la construcció són molt àmplies i estan a l’alça en un sector i una societat que cada vegada aposten més per la sostenibilitat i la construcció passiva. En aquest article, però, ens centrarem a abordar els usos més comuns, ara com ara, de la fusta a la llar: les portes, el parquet i el mobiliari.

Les portes són imprescindibles en qualsevol llar per separar estances i aconseguir intimitat. Al mercat hi ha portes de diversos materials (pi, faig, roure…), qualitats (massisses, semimassisses, xapades, laminades, de DM) i molts més acabats: batents, corredores, de vidre, plegables, amb motllures, llises, lacades… Canviar les portes de casa és una decisió important i no només a efectes pràctics, sinó també des d’un punt de vista decoratiu, d’aquí la importància  de no triar-les a la lleugera i de la necessitat d’assessorar-se de les possibilitats de cada material i acabat.

Les portes massisses són més cares que la resta, però són la millor opció per aïllar sorolls. Les laminades estan fetes de conglomerat, com molts mobles actuals, i cobertes amb una xapa exterior que els dona un aspecte molt similar al de la fusta. Són molt més lleugeres que les massisses, però per contra són molt menys resistents i aïllants.

Un cop definit el material cal buscar el model que més s’escaigui a l’estil que es vulgui donar al pis o casa. Per als estils més minimals i nòrdics, per exemple, les portes que més s’escauen són les llises de fustes clares com el pi o el faig o les lacades de colors clars.

Les portes amb motllures s’escauen per estils més clàssics i, si es laquen amb algun to clar, donen un toc boho molt peculiar.

Si el que es pretén és donar més lluminositat a l’espai, una molt bona opció són les portes amb vidres transparents o translúcids. Ajuden a obtenir sensació d’amplitud i a connectar espais i són ideals per a estances on no cal tenir gaire intimitat com ara la cuina o la sala d’estar.

Les portes corredisses s’obren lliscant. En la majoria de models la porta queda visible en un lateral, però cada vegada s’estilen més les que queden amagades a l’interior de la paret. En aquest cas es requereix fer obra i això ho encareix, però el resultat s’ho mereix. I encara dins de les corredisses, hi ha les que es pengen amb una guia; S’anomenen barn doors (portes de graner) perquè tenen el seu origen a l’Amèrica del Nord rural.

La calidesa del parquet

El parquet dona una calidesa i una sensació de confort que cap altre material ofereix a l’hora de revestir el paviment. Al mercat existeixen moltes opcions per escollir, d’aquí que el primer que convé és conèixer les diferències entre un terra de fusta natural, el parquet i la tarima, i a partir d’aquí escollir quina és l’opció més adequada per a cadascú.

La fusta natural que s’utilitza per als terres normalment prové de roures, pins, noguers  o freixes i acostuma a trobar-se’n amb diverses tonalitats i vetes per adaptar-se a l’estil que més escaigui. Les prestacions més destacables de la fusta natural és la seva duresa, la capacitat d’aïllament tèrmic i elèctric, la flexibilitat i la resistència. Com a inconvenient hi ha el manteniment que cal fer-li per tenir-la en bon estat.

El parquet es fabrica a partir de fusta noble o massissa, es talla amb forma de llistó d’1 centímetre de gruix i amb una amplada variable que es desitgi. Aquests llistons s’enganxen sobre unes xapes de metall perquè quedin ben fixades. El parquet és més econòmic que el terra de fusta natural i ofereix unes prestacions similars i una gran resistència. De parquet n’hi ha de diferents tipus: el vinílic, que és resistent a la humitat, el laminat, que absorbeix millor els cops i és més resistent, i l’industrial, el menys utilitzat en habitatges, però molt resistent.

La tarima

Encara hi ha una altra opció de fusta per revestir el terra: la tarima. Està feta amb planxes de fusta d’alta densitat quadrades o rectangulars, molt més grans que els llistons del parquet, i acabades amb una última capa de protecció que els dona una gran resistència. La tarima és molt més fàcil d’instal·lar i de netejar que el parquet o la fusta natural i és també molt més barata. Ara bé, el resultat final tampoc és el mateix. De tarima n’hi ha de flotant, multicapa i massissa.

Fa unes setmanes el Consell General dels Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària (CGCOAPI) presentava un estudi que posava de relleu que la demanda d’habitatges amb eficiència energètica s’ha incrementat un 30% des de l’inici de la pandèmia.

L’augment de les hores d’estada a casa, el teletreball, l’increment del preu dels subministraments i la sostenibilitat expliquen per què l’eficiència energètica ha esdevingut una de les prioritats a l’hora de buscar casa.

Ara bé, què és un habitatge eficient?

Es considera que un habitatge és eficient quan aprofita al màxim els recursos climàtics i energètics del medi on es troba per aconseguir el confort de manera natural. Per assolir aquest objectiu en aquest tipus d’habitatges s’opta per reduir al màxim la demanda energètica i les emissions de diòxid de carboni, es prioritzen les fonts d’energia renovables, s’optimitza l’eficiència de la calefacció, la refrigeració i la il·luminació i es redueix la dependència de mitjans artificials.

Hi ha moltes opcions i camins per aconseguir millorar l’eficiència d’un habitatge. N’hi ha de senzilles i puntuals i d’altres que requereixen una intervenció i inversió més gran.

Es pot reduir el consum energètic utilitzant l’energia de manera més eficient. Això s’aconsegueix amb accions tan senzilles com emprant electrodomèstics i equipament domèstic energèticament eficient, canviant els llums per led de baix consum, utilitzar termòstats i interruptors intel·ligents i programables, instal·lar sistemes d’estalvi d’aigua com capçals de dutxa de baix consum, revisar periòdicament les instal·lacions d’aire condicionat i la caldera, instal·lar tendals i cortines per evitar el sobreescalfament de l’interior de la llar els mesos de més calor… En definitiva, adoptant un estil de vida més sostenible energèticament.

Hi ha altres accions més integrals que es poden dur a terme per arribar a tenir un habitatge eficient. Canviant les finestres per unes amb un bon sistema d’aïllament tèrmic s’aconsegueix, com hem vist en l’anterior article, estalviar fins a un 30% d’energia.

Mitjançant les obres de rehabilitació es pot actuar també en diferents parts de l’estructura de l’edifici com la façana o la coberta, per instal·lar-hi algun sistema d’aïllament tèrmic que permeti reduir la demanda energètica. A més, és clar, es poden instal·lar sistemes de generació d’energies renovables per a l’autoconsum o sistemes com la geotèrmia o l’aerotèrmia.

Cases passives

Dins de l’àmbit de l’arquitectura i la construcció hi ha un concepte a l’alça: la construcció passiva. Es tracta d’una edificació eficient que consumeix un 90% menys d’energia respecte a un habitatge ordinari. Per aconseguir-ho se segueixen cinc principis bàsics: s’empra un aïllament tèrmic de baixa transmitància que aïlli la casa de l’exterior i evitant que l’escalfor s’escapi a l’hivern i que hi entri a l’estiu; s’utilitzen tancaments a totes les obertures que assegurin l’estanquitat i s’aconsegueixi així un efecte hermètic que eviti les fuites de calor; a través de termografia es detecten els ponts tèrmics que permeten la pèrdua d’escalfor i s’eliminen;  els ponts tèrmics que es consideren punts dèbils perquè on es perd energia; s’instal·len finestres i portes de màxima qualitat amb triple aïllament  i, finalment, s’aposta per la ventilació mecànica amb recuperació de calor que permet ventilar recuperant entre el 80 i el 90% de l’energia de l’immoble sense haver d’obrir finestres.

El concepte de casa passiva va néixer als anys 90 a Alemanya i els seus principis es basen en l’estàndard Passivhaus.

Ningú ni res escapa de la moda. El món de la decoració tampoc. Cada any hi ha coolhunters (caçadors de tendències), marques i influencers que marquen tendències que es repliquen, amb major o menor mesura, també en el disseny d’interiors.

Així doncs, i seguint la línia iniciada l’any passat, aquest 2022 continuen portant-se, i molt, els dissenys orgànics, naturals i sostenibles. Aquesta tendència va originar-se arrel de la covid-19 i tot sembla indicar que té corda per dies.

Tendències deco

Enguany els interioristes i les grans marques de mobiliari continuen apostant pels tons neutres i els verds en totes les seves variants, les textures i fibres naturals, la fusta i la corda, els estampats de geometries petites i les línies corbes. L’objectiu és crear un ambient càlid i que transmetin confort i benestar. Aquest 2022 es porta tot allò que ens connecta amb la terra: ceràmica, artesania, plantes i línies corbes. Queden enrere les línies rectes més fredes i minimalistes i entren amb força les formes arrodonides i les formes irregulars que connecten i emulen la naturalesa.

L’estil de vida ecofriendly està, afortunadament, a l’alça i en interiorisme això es veu amb l’ús de mobiliari i robes ecològiques, fetes a partir de materials sostenibles, reciclats o reciclables, fets a mà i de manera respectuosa amb el medi.

Slow life dins i fora de casa

L’interiorisme reivindica l’slow life i a més de colors, teixits i mobles aposta per emprar les plantes com a elements decoratius, així com per les peces de ceràmica i de fang fetes a mà.

En la línia de retornar als orígens i recuperar materials ancestrals, la corda pren força tan en cadires i butaques com, sobretot, en grans làmpades. Tornen també els estampats de flors, des dels més minis fins als més exagerats, i s’empren per a qualsevol tipus d’estança, des de menjadors i sales d’estar fins a dormitoris, infantils inclosos.

Les pedres naturals, els marbres i els granits també tornen, però no per vestir parets i terres sinó integrats dins de peces o mobles, bé com a sobres de taules, bé com a accessoris de tota mena.

Pel que fa als paviments, enguany es porta la combinació de colors i materials per crear geometries atrevides a partir de mosaics laminats que imiten parquet, rajoles hidràuliques, etc. Els motius geomètrics estan de moda i no només per cobrir terres, sinó com a estampats tèxtils i de papers de paret.

Donar vida a la paret

El color de les parets és determinant a l’hora de donar un estil o un altre a qualsevol estança. Per aquest motiu abans d’escollir un to és important tenir clar quin perfil se li vol donar i tenir molt en compte els mobles que s’hi combinaran per aconseguir un conjunt harmoniós.

La tendència de colors d’aquest any es basa, com hem anotat a la pàgina anterior, en els colors neutres per aconseguir ambients relaxats i acollidors. Tot i això, aquest any també veurem moltes parets amb tots els tons de verd i blau, ambdós colors inspirats en la naturalesa.

Les recomanacions dels interioristes i els pintors és que si es volen combinar colors en una mateixa estança es faci seguint una paleta de colors similars (rosa vell, beix i gris, per exemple, o tons terra, verd i corall) i, en cas que es vulgui combinar-lo amb algun to més intens es faci amb moderació i sempre en espais en els quals es vulgui donar un toc diferent i enèrgic. Abusar d’aquesta combinació de contrast pot carregar massa.

A tall d’anècdota, la marca Pantone cada any escull un color com a color de l’any. Aquest 2022 han decidit que sigui el 17-3938 Very Peri, un lila lavanda. Al·leguen que és un color que mostra que sortim d’un període intens d’aïllament on hem après a viure d’una nova manera.

Les terrasses i jardins són de les zones més agraïdes de qualsevol pis o casa. La pandèmia ha revalorat aquests espais, d’aquí que moltes de les vendes del sector del bricolatge estiguin relacionades amb la posada a punt de jardins, terrasses i balcons. Es tracta d’espais essencials per gaudir de l’aire lliure, relaxar-se i conviure amb família i amics.

Com en qualsevol altra estança, abans d’intervenir per renovar o construir des de zero una terrassa, pati, balcó o jardí és important fixar-se en l’espai, les seves característiques, els objectes o vegetació existents, i a partir d’aquí començar a planificar i definir quines zones es destinaran a què.

Amb aquestes dues premisses clares (espai i ús) cal dissenyar tenint en compte els espais de llum i ombra, els mobles que s’hi voldran posar, les plantes, arbusts o arbres que més hi escauen, etc. Una de les decisions importants a prendre és com recobrir el sòl. D’opcions n’hi ha diverses: gespa natural o artificial en casos de jardins, tarima de fusta, rajola, pedra… Evidentment, es poden combinar diferents materials per ajudar a definir millor les zones.

Pèrgoles i tendals, els millors aliats

Una de les decisions més importants en qualsevol espai exterior és definir quines zones de llum directa hi haurà i quines zones es dedicaran a llarga estada i, per tant, convé que estiguin protegides del sol. La millor opció per aconseguir ombra i resguardar-nos de les inclemències climatològiques és recórrer als tendals i pèrgoles, ja que permeten garantir una estada còmoda en un espai protegit. I és que pot semblar una obvietat, però amb la seva ombra/protecció les llars guanyen uns metres útils que probablement abans de la seva instal·lació no tenien. A més de fer ombra, els tendals són un dels mecanismes clàssics per graduar la ventilació i aïllar una estança de l’escalfor que provoca la radiació directa del sol.

De tendals n’hi ha de formats, característiques i materials molt diversos. Convé, per tant, assessorar-se bé de les prestacions de cadascun, analitzar els pros i els contres i, tenint en compte el pressupost de cadascú, decidir la millor opció.

En els últims anys el sector dels tendals ha viscut una gran evolució amb la implantació de sistemes domòtics. Les noves tecnologies permeten tenir tendals retràctils que protegeixen dels raigs del sol sense perdre vistes, amb sensors per plegar-los i desplegar-los segons la llum que hi toca i el vent que fa, etcètera.

El ventall de models, dissenys i prestacions de tendals és immens. Segons la manera de plegar-se se’n diferencien tres grans tipus: els de cofre (braços i roba queden amagats dins una caixa hermètica), els de semicofre (queda a fora el faldó i una part dels braços) i els que van sense cofre i la lona queda enrotllada a la vista.

Escollir el material de la lona és una decisió important, ja que hi ha qualitats i prestacions ben diverses.

La principal funció del tendal és protegir-nos del sol i de la calor, perquè això sigui possible cal que la lona sigui de bona qualitat i bloquegi entre un 99% i un 90% dels raigs UV i infrarojos. També s’ha de tenir present que deixi passar la claror per no crear una zona massa fosca i, finalment, convé assessorar-se sobre la durabilitat de cada material.

Fer reformes a la llar és tot un repte. És il·lusionant, emocionant i agraït, però també pot esdevenir un maldecap i una font de problemes. És per això que no podem acabar aquest suplement sense destinar un espai a presentar alguns consells o recomanacions per fer que qualsevol reforma sigui satisfactòria, s’assoleixin les expectatives i la butxaca i l’estat d’ànim no acabin patint més del compte.

1. Definir els objectius i els terminis. És important que abans de començar qualsevol obra es tingui clar per què es fa, què es vol aconseguir i quan. En cas que l’usuari opti per comprar directament el material ell mateix, és recomanable tenir contacte directe amb l’industrial per definir tots els materials. A partir d’aquí, el més convenient és buscar botigues de confiança i comparar productes i qualitats.

2. Qualitat per sobre del preu. En l’àmbit de la construcció i les reformes, la dita que les coses massa barates a la llarga acaben sortint cares també és aplicable. Tenint en compte el pressupost de cada usuari, cal buscar la màxima qualitat. A la xarxa hi ha moltes empreses que comercialitzen tota mena de materials, informar-se, veure i remenar és interessant, però a l’hora de decidir-se i comprar és important poder veure en directe i tocar els materials per veure els acabats.

3. Fer números. Abans d’embrancar-se en qualsevol obra cal fer un pressupost per tenir clar quants diners s’hi poden destinar. A l’hora de fer-la s’ha de partir de la premissa que una reforma és una inversió de futur i que, encara que sigui una despesa important, és també una millora per a l’habitatge. Per tant, a l’hora de fer el pressupost s’aconsella partir a l’alça.

4. Assessorament. Per encertar és imprescindible demanar consell als experts. Els industrials especialistes en cada àmbit són els millors aliats a l’hora de començar una reforma. Convé escoltar-los, aprendre i valorar els seus consells per després no tenir sorpreses i acabar amb unes reformes que no compleixen les expectatives inicials.

5. Establiments de proximitat. Un punt a tenir molt en compte és disposar de tot el que es requereix per fer l’obra a prop. D’aquí que esdevingui especialment rellevant optar per establiments i proveïdors de proximitat que puguin garantir l’aprovisionament del material al llarg de tota l’obra i segons els terminis establers.

6. Confiança i garantia. Com en qualsevol altre àmbit, en el de les reformes també és important tenir una garantia que cobreixi els desperfectes d’origen i disposar d’un servei segur i de confiança. Per aconseguir-ho cal fixar-se en empreses del sector que ofereixin un servei de garantia en cada servei.