M’explicava un professional/liberal que quan anava de vacances, abans de sortir de l’hotel s’adreçava a l’hostessa/recepcionista per demanar-li informació sobre tot el que es podia visitar i veure en aquella zona. Després d’agrair la seva informació, comentava en veu baixa: ara ja sé on no he d’anar.
En un diari del 16 d’agost de 2018, una noia de Barcelona hi explicava fel fet que quan anava a la platja de la ciutat, cada vint segons aproximadament rebia l’oferiment d’algun producte. Per tal de no tornar-s’hi a trobar, va arribar a la conclusió que havia d’anar a la platja de 8 a 10 del matí.
Aquesta setmana ens hem trobat amb una manifestació de ciclistes demanant solucionar els tràgics accidents que pateixen i que en moltes ocasions coincideixen amb l’horari de sortida dels practicants esportistes (primeres hores del matí) i l’hora de tornada a casa dels conductors que ni ells són capaços de recordar d’on venen. De massificacions no se’n parla tant com se’n parlava segurament perquè la globalització li ha pres el protagonisme.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
