Crònica d’una realitat viscuda en primera persona. El dia 7 de juny m’havien de fer una senzilla operació quirúrgica-ambulatòria. Abans d’entrar al quiròfan, l’equip mèdic em comunica que no me la faran perquè el meu cor podria entrar en col·lapse amb l’anestesia o al quiròfan. Demanen un cardiòleg perquè em faci una valoració, però no apareix, i al cap de dues hores em donen l’alta. El 24 hores rebia una cita pel 25 de juny.
El dia 10 els símptomes van en augment, cames adormides, mal de cap, mareig… Vaig a Urgències i, després de fer-me totes les proves, el metge em diu que avisaran a cardiologia perquè em facin ració dels resultats. A les 17 hores em donen l’alta, però em diuen que en menys de 24 hores rebré una trucada o una cita urgent. El dia 13, després de no rebre cap trucada ni cap SMS, truco a atenció al pacient i pregunto si puc fer una consulta. Em poca empatia em diuen que sí, però que si és per una queixa ja hauria de saber que aquestes coses es fan per escrit. Li comento que ja ho sé, però que port tres dies sense poder sortir de casa pel mareig i la fatiga que em produeix el meu cor. Em diu que puc estar contenta perquè una visita preferent me la podien haver donat pel juliol o l’agost i afegeix que si no l’entenc, a la qual cosa responc que potser és ella que no m’escolta.
Li recalco que la meva queixa no va dirigida als dos equips mèdics que em van atendre i que volia posar en valor la seva tasca professional i el tracte humà que havia rebut, però que si aquest és el tracte que donaven des d’atenció al pacient, era del tot lamentable i denigrant. Li demano si puc parlar amb una altra professional i em diu que la responsable és ella i que no he de parlar amb ningú més. Li pregunto que si em passa alguna cosa pitjor referent a la meva salut a qui hauré de reclamar. Es fa el silenci, em diu que tingui un bon dia i em penja.
El dia 14 em trobo pitjor i vaig a recollir els dos informes emesos des del quiròfan i d’urgències i els comunico que vaig a Urgències a Bellvitge. Les meves constants en els darrers dies eren de ritme cardíac entre 32-37-45 i la pressió sanguínia era d’11 màxima i 8 mínima. Només arribar em diuen que què faig allà si a Vilafranca hi ha dos molt bons cardiòlegs i un és amic seu. Li comento que un està de baixa i l’altre no ho sé. Em donen l’alta a les 24 hores després d’haver-me repetit totes les proves i amb la recomanació que de manera urgent em visiti un cardiòleg a Vilafranca. El dia 23 rebo un SMS dient que la visita programada pel 25 queda anul·lada fins a nou avís. El 26 torno a Bellvitge on una doctora simpàtica i eficient em repeteix les proves i al cap de tres hores surto amb el diagnòstic i amb un nou informe mèdic. A ella li va costar entendre perquè estava allà. Com diu una amiga meva, les injustícies no em deprimeixen, m’indignen.
PD: A dia d’avui, 28 de juny, la tinc hora a l’Hospital de Vilafranca.
Mariona Junyent Parera
Vilafranca del Penedès
