Sí, també és cert, la província de Còrdova era coneguda com el graner de la península en èpoques en què el pa era el mannà del poble; això sí, controlat sota la direcció del Servei Nacional de Blat, com tota la resta de la seva producció.
Deixar córrer el temps dona opció a veure amb més claredat el que en principi era difícil d’entendre. Si volem que la globalització a poc a poc i de mica en mica es faci realitat per a tothom, ens haurem d’acostumar que no tan sols el petroli hagi d’arribar arreu, sinó també els cereals d’Ucraïna i Rússia, que també és hora que anem veient amb més claredat el que passa. Aquests oligarques del cereal són els Onassis del petroli (armador grec que va aconseguir el contracte/concessió del segle: transportar tot el petroli d’Orient a Occident), i és el repartiment i la venda del producte el que està en joc. Si han estat dos d’aquests superproductors els que han provocat el que hem vist en el temps, cal pensar quants més poden provocar fets semblants, com podria ser el de l’aigua.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
