El president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluch, i el president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, Cèsar Herraiz, han manifestat l’oposició unànime i enèrgica dels representants dels ajuntaments de la comarca al decret 16/2109 que permet la implantació de megaparcs fotovoltaics per tota la geografia catalana sense que hi estiguin d’acord ni els ajuntaments, ni els propietaris, ni tan sol els planejaments locals, comarcals o supracomarcals.
Com va revelar La Fura la setmana passada, hi ha projectats una desena de parcs de plaques fotovoltaiques disseminats per tot l’Alt Penedès, en la seva majoria que ocuparien unes 50 hectàrees de sòl agrícola, amb una superfície total de 349 hectàrees.
A favor de l’energia neta
El president comarcal, Xavier Lluch, ha manifestat que ningú està en contra de les energies renovables, però sí que s’oposen que algú “des d’un despatx de Barcelona, doni barra lliure” a ocupar grans extensions de plaques solars en terrenys agrícoles sense ni tan sols consultar la voluntat del territori. Lluch assegura que “la importància que dona el Govern de la Generalitat al sòl agrícola és mínima” i ho exemplifica mostrant la composició de la comissió que ha de valorar els projectes de parcs fotovoltaics que té sobre la taula: de setze persones, tan sols una representa el Departament d’Agricultura (les altres corresponent a Medi Ambient, Energia, urbanisme, Canvi Climàtic i Patrimoni Cultural).
Plaques durant 40 anys
Al seu parer, primer caldria obrir un debat sobre quines són les millors zones on poden anar, i no ensabonar (en el millor dels casos, perquè n’hi ha a qui ni se’ls ha consultat) els propietaris de finques amb un lloguer per 40 anys que els resulta molt més onerós que seguir amb l’explotació de la vinya.
Fa algunes setmanes, representants del Consell d’Alcaldes es van reunir amb Manel Torrent, director general d’Energia, que els va confirmar, segons Cèsar Herraiz, que el tema “és competència de la Generalitat, sense cap poder pels ajuntaments”, i que el seu objectiu és al 2030 haver generar 10.000 MW en energies renovables i el 2050 arribar al 100%.
No en sòl agrari
El Consell d’Alcaldes va acordar presentar tots junts al·legacions per fer-hi front i intentar evitar l’ocupació de sòl agrari. La seva prioritat seria en parcel·les industrials, a polígons, sostres d’empreses i llocs que no malmetin el camp, però des del Govern els informen que els petits parcs no són rendibles i per això busquen grans extensions de terreny.
Val a dir que el 90% dels espais que ocuparien els projectes sol·licitats són el terreny agrícola, en finques on s’hi està treballant, i que en un parell d’anys podrien convertir-se en camps de plaques solar. “Trinxen el territori”, sentencia Herraiz; no només pels parcs, sinó també per les línies de tensió que hauran de portar l’energia cap a una planta que possiblement s’ubiqui a Olèrdola. “Nosaltres a Avinyonet necessitem 5 MW i n’hem de generar 50? Per qui, pels de Barcelona? Que les posin al Tibidabo”, diu Cèsar Herraiz.
