Com passa cada any, el Tema de la Setmana que dediquem a la pagesia és un dels que sentim de manera més especial. Des de La Fura mai hem amagat que aquest és un dels sectors que considerem determinants al territori, un pilar de la identitat penedesenca que cal tractar amb cura i defensar, especialment en una època en què no abunden aquesta mena de referents, absorbits com estem per la voràgine turística, els projectes logístics i el creixement desorbitat.
Malauradament, els últims anys hem hagut d’oferir una visió poc falaguera d’aquest sector, amb condicionants difícils de solucionar com el de la manca de relleu generacional, les traves burocràtiques o, molt notòriament, la sequera. Aquest últim aspecte és un dels que més preocupa a tothom, tant per la seva incidència en el descens de producció experimentat els últims anys, com per l’amenaça que suposa per al futur de l’agricultura en general i, especialment, d’un àmbit tan important al Penedès com és el de la vinya.
Això no obstant, en els 365 dies que han transcorregut des de l’última Fura dedicada a la pagesia i la que teniu a les vostres mans, alguna cosa s’ha mogut al territori i una escletxa d’esperança s’ha obert. Gràcies a la tenacitat de diferents pagesos i viticultors, ja s’han posat els primers fonaments perquè sigui una realitat una Comunitat de Regants del Penedès. Un projecte que serà laboriós i que haurà de seguir un procés llarg, però que, a hores d’ara, tothom entén que és indispensable per resoldre una situació que, a causa del canvi climàtic, ha vingut per quedar-se.
Tot i trobar-se encara a les beceroles, des de La Fura hem volgut aprofundir en tot el que rodeja aquest projecte, fent primer un repàs cronològic dels fets que han dut fins a la materialització d’aquesta proposta, i analitzant amb detall la manera com caldrà impulsar-la, sense defugir els diferents aspectes ambientals, paisatgístics o energètics que comportarà. Per això hem donat veu a una gran varietat de col·lectius, que han aportat els seus respectius punts de vista sobre una iniciativa que s’ha arribat a definir com de “faraònica”.
Uns matisos que, en tot cas, conflueixen en una realitat assumida per tots i de la qual ningú s’amaga: sense reg, les vinyes del Penedès no tenen futur.