ACN.- La sequera farà caure almenys un 40% la collita de raïm per fer cava, segons les estimacions de viticultors i elaboradors. El sector veu amb “molta preocupació” la falta de pluges: des de l’agost s’ha acumulat una mitjana de 100 l/m2, mentre la xifra idònia hauria de rondar els 500 litres. “És catastròfic”, ha afirmat a l’ACN el representant de la vinya i el vi a Unió de Pagesos. El sindicat avisa que, si no plou en quinze dies, les pèrdues podrien arribar al 80%. Més prudent és l’AECAVA, que confia salvar més de la meitat de la verema. El president de l’Associació d’Elaboradors del Cava, Joaquim Tosas, apunta que és “aviat” per pronosticar quin efecte tindrà la sequera a la verema d’aquest estiu, però tem que serà “entre un 25 i un 40% inferior” a la collita del 2022. Apunta que són estimacions globals al conjunt de conreus del Penedès, i que hi haurà matisos importants en funció de la zona i de les varietats.
“Fa anys que els ceps passen set, i cada vegada han de fer un esforç més important per sobreviure en comptes de centrar-se en produir”, explica Tosas, que recorda que el 2021 i el 2022 ja han estat anys amb poca aigua. Paradoxalment, la sequera extrema d’ara arriba després d’un 2020 en què un excés de pluges va provocar una plaga de fongs que va arrasar bona part de la collita. Ara, les pèrdues que es preveuen no són per raïm que no es pugui aprofitar, explica, sinó que les vinyes produiran menys.
“Ho veiem amb preocupació”, afirmen des de l’AECAVA, que no descarten que aquest estiu s’hagi de tornar a avançar el calendari de collita -l’any passat ja va ser insòlitament aviat- si la situació climatològica no canvia. Tosas anhela un canvi de temps que aporti pluges progressives “per a què la planta pugui absorbir l’aigua poc a poc” i permetin salvar al màxim les varietats de raïm més tardanes.
Des d’Unió de Pagesos ja donen per fet que la collita serà un 40% inferior “si no plou generosament en menys de quinze dies”. “Cada dia que passen són més pèrdues”, afirma el representant del sector de la vinya i el vi, Josep Marrugat, que assegura que cal que caiguin un mínim de 100 l/m2 abans que acabi el mes “perquè la terra està tant seca que, si no, no servirà de res”. Marrugat diu que, si això no passa, la collita caurà fins a un 80% “perquè les vinyes no podran desenvolupar el raïm que surt ara”. “Estem en una situació de dèficit molt gran d’aigua, no hi ha ni un bri d’humitat a la terra i l’aire és molt sec”, ressalta, tot tement que “a moltes vinyes no hi haurà res per anar a collir”. Segons Unió de Pagesos, “podria ser de les pitjors veremes de la història”.
Pel que fa a l’impacte que tot plegat pot tenir en la producció de cava, Unió de Pagesos avisa que els cellers se’n ressentiran “molt” perquè els últims tres anys s’ha reduït considerablement el sobre estoc de vi que s’havia acumulat. “Ara la preocupació és poder embotellar”, subratlla, mentre apunta que moltes vinyes amb prou feines arribaran a fer 4.000 kg/hectàrea, quan l’explotació prevista hauria de ser de 10.000 kg.
Des d’AECAVA, Tosas augura un “impacte fort” a l’hora d’embotellar. Recorda que els cellers venien de tenir excedents de vi però que aquests s’han consumit des del 2020 arran de la reducció de la collita per la plaga del míldiu, pels dos estius de sequera dels darrers anys i per un auge considerable de les vendes.
El futur passa per regar les vinyes?
Davant la sequera acumulada els darrers tres anys i la situació extrema actual, l’AECAVA considera que caldrà plantejar la instal·lació de sistemes de reg a les vinyes. Per aquest motiu demana “canvis normatius” i especialment reclama que es permeti “un aprofitament de l’aigua més raonable”.
Joaquim Tosas apunta que ara el reg a les vinyes és un sistema molt residual que s’aplica a zones molt concretes o a determinats conreus joves. Mentre no hi hagi instal·lacions de reg a mig termini, apunta que aquest estiu moltes finques necessitaran un suport de reg manual.
Des d’Unió de Pagesos, però, qüestionen que el futur passi per regar les vinyes. Tot i lamentar la “cruesa” de la sequera, Marrugat creu que l’aposta “no ha de ser transformar els camps de secà en regadiu”, i assenyala les dificultats de reg que ara hi ha al canal d’Urgell, per exemple.
En aquest sentit, Unió de Pagesos considera que l’aposta ha de ser “defensar el secà i gestionar-lo bé per treure una producció que sigui viable per a la planta però també pel pagès”. Marrugat fa una crida a l’empresariat a reconsiderar el preu de compra de la matèria primera i a acceptar que cada cop les produccions seran més baixes. “Tot i minvar, el que importa és que siguin viables”, ressalta.
Crida a l’administració
Per afrontar el futur a curt i mitjà termini, tant pagesos com elaboradors demanen la col·laboració de la Generalitat. En el cas dels viticultors, insten el Departament d’Acció Climàtica a definir el més aviat possible un pla d’ajudes que compensi la davallada de la producció d’aquest any, “que està afectant tota l’agricultura i ramaderia”. Marrugat confia que el Govern definirà “mesures de xoc d’aportacions directes” per compensar uns viticultors “que ja viuen molt endeutats”.
Al seu torn, l’AECAVA apunta cap a la Generalitat per reclamar “mesures estructurals” que permetin pal·liar la falta de pluges i “assegurar la viabilitat de les terres”. Tosas insta a “canviar el concepte de país”, de manera que s’estengui la dessalinització d’aigua del mar i també les ajudes per instal·lar plaques solars. “Tenim tecnologies suficients com per generar aigua que es pugui utilitzar als conreus, però cal una aposta ferma”, sosté.
