S’ha vist mort massiva a les residències. Eleccions de risc, polítics oportunistes i ineptes. Presses per obrir bars, restaurants, locals de festa, turisme, futbol, creuers, etc. Desplaçaments injustificables en confinament. Violència de gènere, sexe via Tinder, hormones embogides. Una nova religió venerant la festa, sortir on sigui, ganes de tot, ego sex-hormonal darrere de “conèixer gent”, divorcis, rotació i poliamors. Ocupacions d’habitatges, antisistema empoderats, manifestacions violentes. Grups de menors desubicats, efecte crida gratuït, incidents a Ceuta (segons el CNI amb infiltrats, com a Ripoll). Videoconferències, videojocs violents, apostes on line, TicToc, Netflix, abús del mòbil, cyber delinqüència. Repartidors on line conduint dopats. Confiscacions de drogues. Ertos i economia submergida. Festa i oci nocturn provocatiu, desig consumista, vanitat, moda i cosmètics, en funció del confinament. Pandèmia hormonal amb disfunció emocional, depressions, suïcidis i auto lesions influïts per les xarxes socials. Falsos esportistes, negacionistes i contagiadors asocials. Descontrol a l’aeroport i a l’AVE. Mascaretes al clatell, menysteniment de les recomanacions dels científics. Asimptomàtics vectors de contagi. Indiferència cap a la salut de la gent gran i dels sanitaris. I el pitjor de tot, la banalització de la mort.
Recordem aquella “germanor” dels primers mesos quan els veïns feien balconingfest a les 8 de la tarda però sense seguir les recomanacions de Salut. Que ho preguntin als sanitaris. Ara toca el botellonfest i el pop-rock-fest salvatges. Un del botellón cridava per la tele: “¡libertad!”. És la nova societat del carpe diem mal entès. I un pronòstic: la crisi econòmica, retallades i atur augmentaran en tornar de les platges, apujaran els impostos. Plouen noves càrregues als pressupostos socials.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Em pregunto què els hagués passat a aquests joves tan sensibles en cas de guerra o sense mòbil ni internet? Estrés post traumàtic?