Pantalles i infància

No són rumors ni tampoc és una moda. La sobreexposició continuada a les pantalles dels menors de sis anys té efectes nocius recollits en l’evidència científica, és a dir, hi ha desenes d’informes i centenars de dades objectives i mesurables que ho avalen. Aquests efectes abracen des d’alteracions en el desenvolupament cerebral fins a dificultats en la regulació emocional, passant, evidentment, pels problemes de salut i desenvolupament físic.

Els experts alerten que la infància és una etapa fonamental per adquirir i desenvolupar diferents capacitats del neurodesenvolupament i per això calen estímuls ambientals que afavoreixin la seva evolució física, sensorial, intel·lectual i afectiva. Davant d’això, la recomanació és que els infants de 0 a 3 anys evitin qualsevol exposició a pantalles i que dels 3 als 6 ho facin durant un màxim de trenta minuts al dia, sempre consumint contingut apropiat a l’edat i amb l’acompanyament permanent d’un adult. Perquè, tal com reiteren, estar davant de dispositius electrònics i de pantalles no els aporta cap benefici, al contrari, els treu temps i oportunitats per moure’s, parlar, experimentar, jugar, intercanviar i viure experiències positives d’estimulació i de joc.

El cervell és un òrgan altament immadur en el moment de néixer i que experimenta grans canvis associats al seu desenvolupament durant la infància, sobretot els primers sis anys de vida. Tal com explica la doctora en Neurociències i llicenciada en Psicologia Marta Portero, el cervell és l’òrgan que sosté tot el que som i tots els processos d’aprenentatge. És un òrgan amb una gran propietat plàstica, especialment durant els sis primers anys de vida, que és també quan tenen més impacte les influències ambientals (vegeu infografia de la pàgina 7).

El cervell madura per etapes, hi ha parts d’aquest òrgan que als tres o quatre anys ja any madurat i altres que no ho fan fins a gairebé l’edat adulta. Les primeres parts que maduren són les que s’encarreguen de les funcions de processar la informació sensorial i motora. Això passa entre els 0 i els 5 o 6 anys, i per això és convenient i necessari estimular el cervell a través de l’exploració sensorial, generant oportunitats per moure’s, treballar l’equilibri i fer-ho, tot plegat, en un ambient càlid i segur que propiciï la creació de vincles afectius.

La segona zona del cervell que madura són les escorces cerebrals que estan relacionades amb el llenguatge i el pensament simbòlic. Aquestes no acaben de madurar fins als 11 o 12 anys i d’aquí que des que neixen i fins llavors es promoguin bons inputs lingüístics i el joc simbòlic. Els experts recomanen que a partir dels quatre anys s’introdueixin activitats que tinguin a veure amb la lectoescriptura i la lògica matemàtica, perquè el cervell en aquesta etapa està maurant aquestes regions.

Les últimes parts que maduren són les escorces frontals, que ho fan des delnéixer i acaben de fer-ho fins passada l’adolescència i entrada ja l’edat adulta (22-24 anys). Aquestes regions tenen a veure amb les funcions cognitives superiors que tenim els humans i que s’organitzen en tres funcions: la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva, és a dir, la capacitat de modelar comportaments i patrons i, finalment, la inhibició conductual, que té a veure amb l’autoregulació i el control de la impulsivitat.

L’exposició continuada a pantalles intervé en el desenvolupament cerebral i està relacionada amb un menor grau d’aprenentatge, té efectes negatius en l’adquisició i expressió del llenguatge i redueix la capacitat lectora. A més, segons s’indica en el manifest “0-6 infància i pantalles”, veure programes amb canvis ràpids d’imatge i la televisió de fons mentre l’infant juga, s’ha relacionat amb una disminució de la capacitat atencional.

A banda dels efectes relacionats amb el desenvolupament cerebral, el contacte amb pantalles incideix també en el desenvolupament emocional, imprescindible en la primera etapa de la infància per establir relacions positives entre l’infant i els cuidadors. La interacció directa amb les persones és insubstituïble, no hi ha pantalla que aporti el que ofereix una mirada, una paraula, un gest o un to de veu. En conseqüència, les pantalles interfereixen en la construcció d’aquest vincle, així om en els processos maduratius de la criatura. Hi ha evidències científiques que constaten que l’exposició a pantalles en la infància s’associa a dificultats de la regulació emocional, augment de la resposta d’estrès, augment del risc a TDAH i augment de l’aïllament social i de comportaments antisocials en edats més avançades.

Quant als efectes en la salut i el desenvolupament físic, es tradueixen en sedentarisme, sobrepès i obesitat, major risc cardiovascular i problemes musculoesquelètics. Les pantalles en mans de la petita infància també s’associen a cefalees, trastorns del son i problemes de visió.

Tot aquest reguitzell d’efectes nocius de l’ús de dispositius electrònics i pantalles en la canalla estan recollits a “0-6 infància i pantalles”, un manifest sobre l’ús de les pantalles per promoure un desenvolupament saludable en la primera infància (de 0 a 6 anys) que ha impulsat un grup interdisciplinari de professionals interessats en la salut, el benestar i el desenvolupament infantil, amb l’objectiu de conscienciar de la necessitat de preservar la primera infància de la sobreexposició continuada als dispositius digitals i pantalles i adreçat a institucions i entitats vinculades a l’etapa de la primera infància des dels vessants de salut, benestar, educació, lleure, cultura, comunicació i acció política.

El manifest, subratllen els impulsors,* “no pretén eliminar la relació adults-infants-pantalles, sinó que promou la presa de consciència per posar les pantalles al servei de les relacions humanes en la primera infància”. En aquest context, la figura de l’adult és clau i no només per prevenir i acompanyar, sinó per donar exemple. “Fins als 6 anys un nen no necessita una pantalla, sovint la necessitat la tenim els adults, les famílies. I ho tenim fàcil perquè les pantalles ens permeten deixar els nens aturats, en stand by, durant una estona”, explica Anna Ramis, mare, mestra i pedagoga, promotora de la campanya.

*Els promotors del manifest són: el psicòleg i psicoterapeuta infantil Vicenç Arnaiz Sancho; la doctora en Sociologia, investigadora, docent i divulgadora Liliana Arroyo Moliner; la psicòloga clínica Dominica Díez Marcet; la mestra i pedagoga terapèutica Cristina Fraga Andujar; la mestra Anna Garrido Belmonte; el doctor en Educació, pedagog i educador social, Roger Llopart Alari; l’artista i dissenyadora Laia Miret Fernández; la doctora en Neurociències i psicòloga Marta Portero Tresserra; la mestra, pedagoga, escriptora i divulgadora Anna Ramis Assens; l’educadora social Carme Raya Peña; i la metgessa pediatra especialista en educació emocional i benestar, Sílvia Urraca Camps.

Alba Vergés, pediatra de l’equip d’Atenció Pediàtrica Territorial Alt Penedès, el seu àmbit d’interès és el neurodesenvolupament

Quants anys han d’estar allunyats de les pantalles els infants?

Fins als tres anys no han de tenir cap contacte amb cap mena de pantalla.

Per què?

Dels 0 als 3 anys el cervell és molt immadur. Entre els 0 i els 2 anys els nens no comprenen ni transfereixen bé la informació que veuen en dues dimensions cap a les tres dimensions, per més que la pantalla els cridi molt l’atenció. Entre els 2 i els 3 anys poden arribar a entendre algunes seqüències molt curtes, però no poden transferir la informació obtinguda a la seva vida real, per tant, no poden obtenir cap aprenentatge d’una pantalla. En contraposició, la literatura evidencia molts efectes secundaris relacionats amb el desenvolupament de les funcions cerebrals cognitives, especialment en el llenguatge i en l’atenció sostinguda, a més de la regulació de conducta i de desenvolupament de la socialització, que són habilitats crucials del neurodesenvolupament. Per tot això, en la franja dels 0 als 3 som taxatius: cap pantalla; no aporten cap benefici i, en canvi, són factors de risc molt importants per al neurodesenvolupament.

I a partir dels 3 anys, què?

Hi ha molta literatura científica que diu que dels 3 als 6 anys mai les pantalles reportaran beneficis majors que la interacció dinàmica amb els cuidadors. Una interacció que és física, real, tangible en un temps i espai, enriquidora, que modula, ensenya llenguatge… Dels 3 als 6 anys no som tan taxatius com dels 0 als 3, però insistim en el fet que el contacte amb les pantalles ha de ser molt limitat en el temps, perquè realment no té sentit i un consum inadequat pot ser molt perjudicial.

En el cas que es doni, com ha de ser el consum de pantalles dels 3 als 6 anys?

Insisteixo que no aporta cap benefici, però, si es dona, cal que sigui un consum de molt curta durada, de contingut educatiu, adequat per a l’edat, molt seleccionat i sempre amb l’acompanyament d’un adult.

Per tant, no s’hi val posar un capítol d’uns dibuixos o un videoclip adequats per l’edat i deixar-los sols que els mirin…

Els adults han de prendre part activa quan els infants d’aquesta franja d’edat estan fent consum de pantalles, sigui un audiovisual o una cançoneta d’un grup infantil. Els nens no han d’estar sols davant d’una pantalla perquè no hi ha benefici. No hi ha major benefici que la interacció directa, per això el consell general és que de 0 a 6 no s’utilitzin les pantalles com a material educatiu.

Quan parlem de pantalles, s’inclou també la tele?

Sí. Ens referim a tot: mòbils, tauletes, teles, ordinadors…

Tenir la tele de fons també és contraproduent?

S’ha comprovat que dels 0 als 5 anys tenir la tele de fons afecta negativament el desenvolupament de les funcions que tenen a veure amb mantenir l’atenció, tenir memòria a l’hora de treballar, controlar els impulsos… És el que nosaltres anomenem funcions executives. La tele de fons és un distractor perquè els cuidadors estan menys pels nens i ells es concentren poc en el joc que estan fent.

Sovint les pantalles són un recurs per tenir quieta i calmada la canalla…

El fet de fer servir pantalles per distreure o calmar les criatures fa que depenguin d’aquests dispositius quan tenen un malestar i que disminueixi la seva capacitat per regular les emocions. Això és molt important perquè forma part de l’aprenentatge i el desenvolupament de la capacitat d’autoregulació, que després d’adults serà vital.

Cal fer molta pedagogia encara.

Si com a pare no coneixes aquests riscos i tampoc tens estratègies per controlar, per exemple, les rebequeries, es pot caure en l’ús de la pantalla. Per això, des del meu punt de vista, crec que és important anar creant consciència d’aquests riscos i començar a informar i a parlar-ne ja en l’atenció prenatal. Igual que es parla d’alimentació o d’hàbits del son abans que neixi la criatura, s’hauria de poder informar del risc de les pantalles.

Si fins als 6 anys no es necessiten pantalles, per què gairebé totes les escoles tenen pantalles digitals des d’infantil?

A infantil no caldria que en tinguessin. Ara bé, a partir dels 6 anys entenem que l’ús de pantalla que fan a l’escola és educatiu perquè consumeixen un contingut dissenyat específicament per aprendre. En aquesta edat un consum adequat quant a temps, dirigit i contingut educatiu no té risc i pot aportar beneficis, però per sota dels 6 anys no té gaire sentit.

Des de l’atenció primària es percep aquest contacte amb pantalles?

I tant! És força habitual que per calmar un nen que no es vol deixar explorar el pare o la mare li ensenyi el mòbil. Està tan normalitzat el consum que segurament aquests pares no ho compten ni com a consum digital en aquell moment. Es tendeix a infravalorar el temps que dediquem a les pantalles perquè ens sembla que és no res i a més a normalitzar-lo molt.