El diumenge 4 d’agost va tenir lloc a Gelida l’arribada del Lleó. Tal com planejàvem des de feia mesos, el petit va néixer a casa sota la supervisió i l’acompanyament de les llevadores que conformen l’equip de Matronesacupuntes.
Prendre aquesta decisió no va ser fàcil. La societat d’avui dia està molt desconnectada i desvinculada del procés de naixement. Les dones han perdut la tribu que abans les sostenia i les aconsellava i s’han lliurat a fe cega a un protocol hospitalari sense saber drets ni deures.
Durant aquests mesos, moltes vegades que hem parlat del part amb coneguts i desconeguts hem trobat prejudicis de tota mena. És per això que creiem que un relat positiu de com es va produir un part a casa és més que això, gairebé podríem titllar-lo d’acte revolucionari:
“Les contraccions van començar dissabte al voltant de les 4 de la tarda, en família, passant l’estona amb un joc de taula. Per al desenvolupament del part és molt important la intervenció d’una hormona: l’oxitocina, també coneguda com l’hormona de l’amor o de la felicitat. La calma i la intimitat afavoreixen la seva aparició. Poques hores més tard van arribar la Chiara i la Gaia, les matrones que havíem contractat. Després d’una primera revisió van concloure que encara hi havia molta feina per fer i que era millor que tractés de sopar i descansar una mica. Sense via, sense cables pel mig, vaig menjar fruita fresca, anous i molta aigua de coco per agafar forces pel que vindria. Acompanyada per la meva parella, futur pare de la criatura, vaig anar al llit intentant respirar davant les contraccions cada vegada més intenses. Al voltant de les 4 de la matinada el treball ja estava gairebé enllestit però quedava el més difícil: l’expulsiu. A quatre potes, amb poca llum, compreses xopades d’aigua calenta i punts de pressió, 1h 47’ més tard sortia trencant la bossa, amb l’últim dels meus rugits, un petit bebè. Pell amb pell directa, part de la placenta, el pare tallant el cordó al cap de dues hores perquè el nadó pogués obtenir tot el profit de la seva placenta i primer alletament. A 2/4 de 10 del matí la Gaia i la Chiara marxaven a casa. Al registre de Gelida hi dirà: nascut a Gelida”.
Mireia López
Gelida
