El vilafranquí Toni Ponce afronta aquest any una de les temporades més importants de la seva carrera esportiva. El nedador paralímpic la planteja com si fos un “últim ball”, com a mínim, competint al màxim nivell. És per això que al calendari Ponce té marcat amb vermell dues cites que, segurament, no podrà tornar a disputar. Per edat, perquè la seva discapacitat és degenerativa i perquè no vol “acabar morint a les piscines”. Es tracta del Campionat d’Europa de Madeira, a finals d’abril, i dels Jocs Paralímpics de París, a l’agost.
El nedador veu l’Europeu com “un examen” abans dels Jocs, que servirà “per polir l’estratègia de l’equip i estudiar el nostre rival directe”, el rus Andrei Granichka, qui va “robar-li” l’or a Tòquio ara fa tres anys. Ponce assegura que no es vol obsessionar amb la medalla d’or, però creu que hi ha moltes opcions de tornar a fer un bon paper. “Donaré la meva millor versió perquè tinc ganes de treure’m l’espina de Tòquio”, diu el del CN Vilafranca.
Els inicis
Aquests seran els seus tercers Jocs Paralímpics, una fita “impensable” quan va començar la seva relació amb la piscina. Va ser amb sis anys i per recomanació mèdica: “Ho recordo com una etapa fantàstica. La sensació d’estar a l’aigua m’agradava perquè no em sentia matusser amb les cames”. Ponce va debutar per primer cop amb 14 anys en una competició amb nedadors sense discapacitat. “Ho vaig fer fatal, vaig quedar últim i vaig creure que allò no era per mi”, explica l’actual campió del món.
Aleshores no era coneixedor de l’esport adaptat, i no va ser fins a l’any 2012 quan, mirant la televisió, va quedar perplex amb els Jocs Paralímpics de Londres. “Vaig començar a buscar informació sobre l’esport adaptat i vaig acabar posant-me de nou el banyador a les piscines del CN Sitges, que ja havia format esportistes com la paralímpica Esther Morales”, recorda. Des d’aleshores, la progressió de Ponce ha estat imparable, amb medalles a tots els grans campionats. També als Jocs de Tòquio, on va obtenir dues medalles de plata als 100m braça i als 200m lliures: “Aquestes medalles són les més especials que he guanyat mai”.
Però més especials ho seran encara els Jocs Paralímpics de París. Primer perquè aquesta vegada sí que hi haurà públic i la seva família el podrà veure “en uns Jocs on tinc opcions de guanyar”. I segonament, perquè seran els últims Jocs de Ponce. “No em plantejo participar en uns altres Jocs perquè a Los Angeles 2028 ja tindré 42 anys. La meva discapacitat, a més, és degenerativa i l’esport d’elit pot fer que empitjori més del normal”, explica el bracista, que ha decidit prioritzar la seva salut i l’entitat familiar: “Ara tinc un fill d’un any i mig que és la meva veritable medalla d’or. No em vull perdre res més, és hora d’anar afluixant”.
París 2024
El nedador i el seu equip preparen els Jocs de París des que van sortir de Tòquio. Ponce entrena de dilluns a dissabte al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Fa nou entrenaments a l’aigua i quatre més al gimnàs cada setmana, de sis del matí a vuit del vespre. A més, hi ha competicions que les plantegen com un entrenament de qualitat, abans de disputar aquelles que sí que es preparen a consciència.
Aquesta temporada, el vilafranquí té a l’horitzó l’Europeu de Madeira, on pretén fer un calendari complet, disputant un total de sis proves. Per als Jocs, en canvi, han decidit que no gastaran “ni un tant per cent de bateria inútilment”, de manera que només competiran a aquelles proves on tenen opcions reals de guanyar. Ponce ha confirmat a La Fura que a París 2024 participarà en els 100m braça, als 100m lliures, als 200m lliures i, si el seleccionador el necessita, també al relleu 4x50m estils mixt.
El seu màxim rival tornarà a ser el rus Andrei Granichka, or a Tòquio. El vilafranquí assegura que no sap com arribarà el soviètic a París, perquè Rússia i la Xina són dues potències hermètiques que no acostumen a filtrar cap informació sobre els seus atletes. Ponce, però, té clar que no vol que li torni a passar el mateix que a Tòquio, “que vaig sortir massa valent i al final de la carrera no vaig poder aguantar el seu ritme”. El que és segur és que Ponce arribarà a París en el millor moment de la seva carrera esportiva. “Ens hem aconseguit mantenir, que sempre és el més complicat”, diu el bracista.
Hi ha moltes expectatives posades en el vilafranquí, i ell n’és conscient. Però admet que no se sent pressionat perquè té clar que no està “obligat” a guanyar res. “Vull guanyar l’or, però si no el guanyo estaré molt tranquil perquè ho hauré donat tot”, sentencia.
