En un poble de la nostra vegueria hi havia un jove, de nom Salvador, conegut per tothom com a “Vador” (com no podia ser d’altra manera, ja que en català són els terminals i en castellà, els inicials). En els seus millors anys, el Vador es trobava cada diumenge –com de costum– amb els seus amics a la plaça de l’església. Un d’aquells festius n’hi va haver un que no va comparèixer, l’Ignasi. Arribat el moment, un de la colla ho va fer notar; passat un curt silenci, un altre va dir: l’Ignasi ja enraona. Ningú es va immutar, i a tots se’ls van obrir una mica més els ulls sense clavar la mirada en un punt determinat. Això sí, tots ho vam entendre.
La torre de Babel no es va poder finalitzar perquè no parlaven el mateix idioma, per tant, la confusió va portar al desestiment de l’obra. L’amic del Vador, l’Ignasi, de ben segur s’hi va haver d’esmerçar molt, però la finalitat ho requeria: construir i acabar (conjuntament) la seva torre de Babel, encara que no parlessin, en alguns moments, el mateix idioma.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
