Un vespre d’aquest estiu va ploure molt. En creuar el pas de vianants –sentit nord-oest– de l’avinguda Francesc Macià amb el carrer Joan Llaverias i trepitjar la primera ratlla blanca –posant el peu bé– vaig lliscar fins a l’altra banda. Vaig caure de cantó sobre el paraigua i no em podia moure. Dues persones em van auxiliar de seguida. Una volia avisar una ambulància i l’altra va dir que ja havia recollit diverses persones quan plovia en aquell indret. Va afegir que a Vilanova les ratlles blanques d’aquests passos rellisquen quan està mullat. Vaig marxar caminant com una nina de Famosa. Després vaig tenir seqüeles de la caiguda.
Ni ambulància, ni denúncia, crec que el que s’ha de fer és exigir a l’organisme responsable que ho solucioni perquè som al segle XXI i la pintura antilliscant ja està inventada. Mentrestant, no trepitjo cap ratlla blanca quan està mullat.
Escric això perquè la gent quedi assabentada d’aquest perill. Espero ser l´última persona accidentada per aquest motiu. També aprofito l’ocasió per agrair l’ajut a les dues persones que em van socórrer.
Marisa Berdún Ortiz
Vilanova i la Geltrú
Si només fos que rellisquen… El pitjor és que cap conductor fa cas de la seva funció. A Sant Sadurní has de creuar-los quan no hi ha cap cotxe a la vista, no esperis que els vehicles els respectin ni municipals que els facin respectar. M’agraden els de Londres, amb webcams, multes Increibles i retirada de permís.