Dimecres al vespre s’ha inaugurat la reobertura del Museu Pau Casals després dos anys tancat per les obres de rehabilitació de tota la finca. Uns treballs que s’han aprofitat per renovar de dalt a baix tota la seva museografia i que situen el museu a l’alçada de la categoria del mestre Pau Casals. L’acte, al jardí de Vil·la Casals, va ser presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i va comptar amb la presència de la vídua del compositor, Marta Montáñez.
El director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, va explicar que a la centenària casa d’estiueig del mestre li calia una reforma arquitectònica ja que tenia molts problemes estructurals pel desgast, també pel fet de trobar-se a primera línia de mar, tenia problemes de seguretat, se n’ha millorat l’eficiència energètica, la seguretat, etc. Tot s’ha fet “mantenint l’esperit de la casa” i fins i tot recuperant espais, com la vegetació original de fa cent anys i la reubicació de les escultures de Llimona i Clarà. Les obres han costat quasi 2,2 milions d’euros, amb subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat (1.226.000 euros), la Diputació de Tarragona (850.000), l’Ajuntament del Vendrell (434.000) i fons propis de la Fundació Pau Casals.
La música de fil conductor
Núria Ballester, directora de l’equipament, va explicar que la visita ha passat de tenir un discurs cronològic, el que se li va donar el 2001 quan es va inaugurar Vil·la Casals, a un en què predominen els missatges. Així, hi ha una primera part de la visita en què s’explica la figura del músic, com a violoncel·lista, com a compositor, com a director d’orquestra i com a mestre, sobretot a partir d’elements interactius i audiovisuals.
La sala central és la sala de música, on hi ha un piano de cua i s’hi projecte el segon dels tres grans audiovisuals que es poden veure al museu ubicat a Sant Salvador, i en què se’l veu dirigint una orquestra i fent classes de violoncel. També s’ha recuperat la galeria exterior, que donava directament al passeig marítim, tornant-li les rajoles que tenia originalment.
La segona part de la visita explica com el mestre vendrellenc va utilitzar la música per defensar la pau, per transmetre valors de llibertat, de democràcia, el seu compromís social. S’hi pot veure el seu discurs a l’ONU, es pot conèixer la seva projecció internacional (va tenir tracte amb les principals figures internacionals del moment), i es clou la visita lligant el que defensava Casals amb catàstrofes actuals, com la destrucció d’Alep, camps de concentració dels rohingyes, grans moviments migratoris a l’Àfrica, etc, etc. etc.
A més a més, al costat de la sala central hi ha una sala dedicada a la vessant de Pau Casals com a col·leccionista d’art; tenia obres de Casas, Rusiñol, Mir i molts altres. La visita s’acaba amb una sala de descans i consulta, on es pot reposar, escoltar música amb auriculars, veure audiovisuals, visionar pel·lícules, entre altres.
