Ho vas dir per activa i per passiva: “s’han de visitar els camps de concentració, és dur però hi hem d’anar. Ho hem de fer per totes les que hi van passar”. Aviat seguiré el teu consell, t’ho prometo. Perquè he estat amb tu als Guiamets, perquè he llegit molts testimoniatges de resistents com tu (catalanes, espanyoles, franceses, poloneses, etc.) i perquè acabo de veure al Kubrick la pel·li Un cel de plom. Ingènua de mi, m’esperava trobar la sala plena de gom a gom. “Deu ser massa trista, segur que farà patir”, he sentit dir. Cada persona, evidentment, és lliure de fer el que vulgui, però voldria donar algunes raons per anar a veure Un cel de plom: quantes pel·lícules coneixem en què la protagonista sigui una catalana lluitadora antifranquista i antifeixista? Qui ens havia explicat mai al cinema el paper que van jugar a la Resistència? Si heu llegit el llibre, trobareu a faltar moltes escenes que us van marcar durant la lectura, segurament, però diria que anar al cine, en aquest cas, ha de ser un acte de militància. Pel cinema en català i, sobretot, per elles, les vençudes però mai doblegades, com deia l’Anna Rosselló de Sant Pere de Riudebitlles. A Subirats, tenim el retrat de la Neus Català al saló de plens des de l’any 2015 i confio que un dia al Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal projectarem Un cel de plom i omplirem la sala. Que l’Univers m’escolti…
Rosa Vendrell Miret
Sant Pau d’Ordal
