La setmana de Nadal es va publicar un estudi de l’Idescat sobre la població a Catalunya, amb dades de l’1 de gener de 2021. Hi ha dues dades importants. La primera és que la Regió Metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme i els dos Vallesos) perden població. La segona és que la vegueria del Penedès creix un 14,3%.
Aquesta complementarietat entre el decreixement d’una i el creixement de l’altra demostra l‘estratègica posició i relació entre el Penedès i la Regió Metropolitana i constata que la vegueria del Penedès esdevé l’espai vital que diuen els geògrafs, per garantir un futur competitiu, de creixement i de posicionament global, primer de la ciutat de Barcelona, i després de la seva Àrea Metropolitana.
Aquesta condició d’espai vital per part de Barcelona i el seu entorn és el que provoca el continu creixement del Penedès, no només demogràfic sinó d’interacció econòmica entre les dues regions: la demanda de logística, la recerca de terrenys per a inversions estratègiques i l’augment de la construcció, que esdevé una indústria que es retroalimenta del creixement demogràfic.
Què podem fer per tutelar aquesta relació desigual entre una de les regions més potents d’Europa i la més potent del Mediterrani i la vegueria del Penedès, que condiciona la nostra capacitat de gestionar el nostre territori i el nostre futur?
Hem de parlar del Govern de la Generalitat, que té en un calaix la Llei de Vegueries, única proposta legislativa per reorganitzar Catalunya, i perquè cada regió pugui tenir un govern que gestioni legítimament la seva regió, el seu futur i els seus reptes geogràfics. Tenim un Govern que continua funcionant amb un model centralista i centralitzador, dels més centralistes d’Europa. A la vegueria del Penedès necessitem imperativament capacitat d’autogestionar els nostres reptes. Hauríem de crear un òrgan que ens permeti compartir estratègies i sumar esforços. En cas contrari, aquest creixement i la influència de Barcelona augmentarà desmesuradament els pròxims anys, i el nostre futur quedarà condicionat a voluntats alienes.
Jaume Casañas
Cunit
