Any 1714, la primera reina, Anna de Gran Bretanya, concedeix la patent mundial d’una màquina d’escriure al seu inventor, Henry Mill; la reina, greument malalta, comentava que hi havia una impressió de lletres, unes al costat de les altres o per separat; invent que pot plasmar en un paper un escrit de manera tan pulcra que no es diferencia d’una impremta.
Un infant de la nostra època podria exclamar amb tota naturalitat i sorpresa, en veure una màquina d’escriure: “Un teclat amb impressora incorporada”. Com podem observar, la innovació forma part del passat; és el caminar del progrés de forma raonada i limitada a l’equilibri dels seus avantatges i inconvenients; és el futur basat en el passat.
Som davant d’un Sant Jordi vibrant, emocionant. La lletra impresa en forma de llibre fa la seva aparició, les parades de llibres acompanyen les roses, majoritàriament de color vermell; grans i petits es bolquen en la compra i els escriptors i escriptores firmen i dediquen el seu valuós contingut.
Per Catalunya és una festa, en què la rosa i el llibre són emblema cultural de llarga tradició. Des d’aquestes línies vull recordar i dedicar aquest senzill homenatge a un escriptor molt apreciat; un escriptor usuari fins al darrer moment de la seva antiga Olivetti amb “teclat i impressora incorporada”. Em refereixo al polifacètic i guardonat Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Josep M. Espinàs († 5/02/2023), traductor i periodista, a més d’impulsor del moviment de la Nova Cançó.
Amb el seu llibre I la festa segueix, publicat l’any 2009, Espinàs escrivia: “I no poder veure les parades de llibres de Sant Jordi…” Bon Sant Jordi 2023.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
