Davant la seriositat de les línies expressades a l’edició del 22 al 28 de desembre de 2017 d’aquest setmanari, a la pàgina de Bústia, en una carta adreçada al Sr. Carles Puigdemont i signada per Francesc Estadella, de Vilafranca, em ve a raó, sense cap intencionalitat egocèntrica, de lamentar l’afecció de l’esmentat ciutadà, que necessità consell psiquiàtric i, a la vegada, celebrà la involuntarietat del pacient de ser ingressat, ja que segur que a l’Institut Pere Mata es tracten afeccions suposadament menors a la seva, a part que ja deuen tenir prou feina.
Afegeixo com a preocupació el fet de que es pugui atansar pels xiringuitos de la Costa Brava, escopint els improperis que ens ha llançat a Vilafranca respecte al President, no sigui que algú l’hi aconselli l’ingrés a més altes instàncies de nivell psiquiàtric. Desitjo que el 2018 li aclareixi les idees, que li retorni l’equilibri i, si s’escau, que demani perdó per haver perdut el respecte a una persona que és l’abanderada, avui, de milions de persones i del país on vostè hi té l’entorn i potser el pa. D’on ha tret l’odi, la intolerància i la rancor del Sr. Puigdemont? Res més dur que el paper: “ho aguanta tot”. Si ho digués en veu alta, podria mossegar-se la llengua i caure enverinat. Que es millori: “finet i pel mig”.
Josep Mª Batet i Sànchez
Vilafranca del Penedès
