M’explicaven que en una enquesta feta a la nostra vegueria pel Ministeri de Cultura i Esport, la pregunta que més va sorprendre va ser què pensàvem de les curses de braus. A l’enquestat, de sobte, li va venir l’impacte que li provocaven les imatges d’aquestes curses; el contrast que després d’anys seguim veient com una persona es juga la vida per guanyar-se-la. L’enquestadora va quedar sorpresa en veure que no li feien referència al patiment i sacrifici de l’animal. Val a dir que l’endemà de la celebració d’aquests actes, les carnisseries de la zona exhaureixen la venda del producte d’aquests animals en qüestió d’hores.
De la mateixa manera que es fan quilòmetres per anar a buscar bolets i que també se’n feien per degustar i beure un bon vi (avui ja no cal, els tenim iguals i, fins i tot, millors a casa nostra que els de qualsevol racó del món), també m’alegro que se n’hagin de fer per anar a veure aquesta classe d’espectacles.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
