Va ser el divendres 5 d’abril: “Bon dia. Voldria número per al meu metge de capçalera, perquè en miri un refredat que porto a sobre de fa més d’una setmana, amb atacs de tos molt forts i pitos als pulmons que no em deixen dormir.”
Resposta: “La seva doctora de capçalera té l’agenda tancada, ja el trucaran.” (?).
Al cap d’un parell d’hores rebo una trucada del CAP: “Miri, que vostè ha demanat una visita presencial, però avui és divendres a la tarda i no l’hi puc facilitar.”
“Bé, fa una setmana que em trobo malament, no vindrà d’un parell de dies. Me la pot donar per dilluns?”
Resposta: “No pot pas ser, el metge no el pot atendre fins al dia 24 d’aquest mes.”
La meva resposta, ja pensant què li puc dir: “I si em moro abans d’aquest dia?”
“L’única solució és que vostè vingui el dilluns el matí, a les 8, faci cua i, probablement, li donaran número pel mateix dia.”
“I quin problema hi ha amb què vostè em doni el número ara? Per què cal que vingui a primera hora del matí, quan em trobo malament i tinc 77 anys?.”
“Doncs que vingui un familiar.”
“I si soc sol a casa?…”
On anirem a parar! Tan difícil és fer-ho fàcil? On és el sentit comú?
Josep Maria Jané Sendra
Vilafranca del Penedès
