Els veïns de Vilafranca patim un greu dèficit de places en residències per a la gent gran i en la majoria de casos ens veiem obligats a traslladar els nostres familiars fora de la comarca, i fins i tot de la província, sense cap mirament per part de les administracions pels problemes de mobilitat i de trastorn familiar que això origina. Tenim l’antic hospital, un edifici totalment equipat que ja havia servit com a residència, però l’Ajuntament no té cap intenció de reobrir-lo. A Pacs segueix abandonat un centre geriàtric, però la Generalitat mira cap a un altre cantó. I, mentrestant, el CSS Ricard Fortuny sobrepassa la seva capacitat i no arriba a oferir l’espai i l’atenció que es mereixen els avis.
Així que gent que tota la vida ha viscut a Vilafranca, al costat dels seus familiars, es veu obligada a viure l’última etapa de la seva vida sols i lluny de casa. I això és especialment greu perquè només caldria voluntat per part de les institucions per posar fi a aquesta situació.
No ho dic perquè sí. La meva mare va morir a la residència de Llorenç als 96 anys, només quinze dies després de viure tota la vida amb mi a Vilafranca.
M. Rosa Mañé Viñals
Vilafranca del Penedès
