L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públiques aquesta setmana les dades de migracions internes a Catalunya referents a l’any 2022. Ja no sobta que, una vegada més, entre els primers llocs de la llista hi hagi les comarques del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf. Totes tres tenen algunes de les taxes més elevades de migració neta amb la resta de Catalunya, amb el Baix Penedès liderant la taula (13,8‰), l’Alt Penedès en el quart lloc (7,5‰) i el Garraf, en el cinquè (7,0‰). Traduït vol dir que la vegueria continua rebent molta més població que la que marxa.
L’increment de població al territori està sent una constant des de fa més d’un lustre, i és molt accentuat en alguns dels municipis de costa, com ara Calafell, Cunit, Vilanova o Cubelles. L’encariment del cost de la vida a Barcelona i a l’àrea metropolitana provoca un efecte cadena que acaba impactant en la segona, la tercera i la quarta corona. Una situació que la pandèmia del coronavirus va consolidar, amb una tendència força estesa entre part de la població a abandonar les zones més massificades, mantenint-se, però, a una distància prudencial que els permeti conservar el seu treball.
Tot i que molts ajuntaments aprofiten aquest fet per treure pit de les potencialitats i les bondats del territori, el cert és que l’increment constant de població genera uns reptes que cal afrontar (més serveis públics, més recursos per atendre les necessitats, més professionals) i que cal tenir en compte en la planificació. Un clar exemple d’això és la situació dels centres escolars, molt afectats per la matrícula viva, és a dir, per l’arribada de nous alumnes a mig curs.
Fa pocs dies, la comunitat docent del Garraf, i molt especialment la de Sant Pere de Ribes, feia sentir les seves protestes per la reducció de línies d’I-3 prevista per al pròxim curs, motivada, segons la Generalitat, per la caiguda de la natalitat. Just aquesta setmana, una població propera com és Torredembarra alertava que les seves escoles estaven al límit i superant les ràtios a causa de l’increment de població dels últims anys. El 2014, el Departament d’Ensenyament havia optat per tancar un centre escolar en aquest municipi donant com a argument, precisament, aquesta davallada de natalitat. Hauria de servir de precedent perquè aquesta situació no es reprodueixi aquí i perquè la planificació al territori tingui en compte aquestes particularitats.
