Poesia de prop

L’any 1999 la Unesco va declarar el 21 de març el Dia Mundial de la Poesia. Des d’aleshores, cada any, coincidint amb aquesta data, se celebren arreu actes per visualitzar un gènere que, malgrat ser minoritari, ha esdevingut un mitjà per compartir el que significa viure des del recolliment i la introspecció.

Coincidint amb aquesta gran festa de la paraula i les lletres, hem decidit donar veu a nou poetes de casa nostra que han fet de la poesia una de les seves maneres d’expressar-se al món.

(Sant Cugat Sesgarrigues, 1965)

És llicenciada en Biblioteconomia i Documentació per la UB. El seu activisme cultural va dur-la a impulsar el festival Kinzena Poetika que va tenir lloc a Vilafranca entre 2000 i 2011. Ha publicat dos llibres de poesia: L’Ara ets tu (2010) i Respirar per la ferida (2013). Ha col·laborat en nombroses publicacions acompanyant amb el seus textos poètics artistes com Fèlix Plantalech o els fotògrafs Roger Velàzquez i Pere Pascual. Com a rapsoda ha treballat amb músics com Toti Soler i l’acordionista Anna Peret. Ha participat amb muntatges poètics propis en nombrosos festivals com Poesia als Parcs (Olèrdola), A cau d’orella (Lleida), Girona temps de flors (Girona) i Setmana de la Poesia (Barcelona).

Granets de parellada

A la meva mare i a les tardes de setembre.

Com la pell translúcida dels records

evoco el teu gest més fi encara.

Servit al platet menut de la nena que vaig ser,

engolia el fruit senzill i dolç

que els teus dits maternals m’oferien

com a exquisida menja daurada.

D’aquell fruit saborós me’n treies pell i llavor

amb la idèntica tendresa de les tardes.

Per la senzilla raó de pertànyer a un paisatge

que brota aviat i madura tard i omple els ulls tota la vida,

de tu rebia el regal de la vinya berenada amb les mans.

(Barcelona, 1951)

Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes, de l’Associació Dones Artistes Som 7 i integrant del Grup Vèrtex d’opinió, des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Entre altres, ha guanyat el premi Don-na de literatura, l’Eugeni Molero de Periodisme i el Josep M. Benet i Caparà de poesia. Entre la seva obra destaquen Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina, Flor a l’ombra, Dona i art o la dansa de Lilâ i Arguments escrits. Inclosa en diverses antologies poètiques i llibres col·lectius, els seus poemes han estat traduïts a diverses llengües. Conrea el blog literari http://elveldharmonia.blogspot.com.

El davantal de la vida

Sempre tenia joies a la mà quan les obria per mi:

un grapadet d’avellanes,

dues cireres bessones, amb la seva tija,

una moneda de ral, amb el seu foradet,

un mocador blanc planxat

i aquell altre, de colors, que em va regalar.

Joies amagades a la butxaca del davantal de quadrets,

roba de pisana rentada mil cops.

El davantal de l’àvia.

Quan va morir no vaig saber plorar.

Aquell amor mai no ha marxat.

És aquí, rodó com les avellanes,

tendre com les cireres,

blanc com el seu record en mi,

metall pur en el davantal de la vida.

(Vilafranca, 1986)

La seva obra poètica l’ha revelat com una de les veus joves més trencadores i fresques de la literatura catalana actual. Ha publicat cinc poemaris: Implosions (LaBreu Edicions, 2008), L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013), Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015), Molsa (AdiA Edicions, 2016) i El Tubercle (Editorial 3i4, 2016). La seva poesia està traduïda a l’anglès, francès, castellà, gallec, rus, croat, portuguès i italià. La podeu trobar a www.annagual.cat.

L’hivernar de l’os

Em vaig enamorar
del cordó umbilical.

Em donava els requeriments,
me’ls oferia a la boca.

Ara visc en l’enyor perpetu
de totes les vides
a què m’hauria pogut amarrar
amb aquell conducte
de carn i visions.

La meva mare
encara no sap
de les pintures rupestres
que li vaig dibuixar
a la paret uterina.

(Vilanova, 1974)

Llicenciada en Filologia Hispànica i doctorada en Literatura Espanyola del segle XX, actualment és professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris de poesia i narrativa breu, des de 1999 fins a l’actualitat. Ha publicat els llibres Astrolabi (El Cep i la Nansa, 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), Que no torni i altres contes (Cossetània Edicions, 2008; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i La dona bilingüe (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). A més, escriu un blog literari anomenat “Llengua de gat” (http://llenguadegat.blogspot.com/).

Transparent

La nit i la llum del cigarret

brillaven a la seva mà.

I jo, com una puta enamorada,

m’anava tornant transparent

al seu costat. Sense cabells.

Sense dits tacats de tinta.

Sense Chanel a l’escot.

Sense soroll.

Transparent

com l’ombra del primer gat

que vaig perdre.

(Sant Pere de Riudebitlles, 1975)

Ha publicat quatre poemaris: El llarg camí d’escriure (Setzevents, 2011), Amor i Silenci (La Comarcal Edicions, 2013), Reflexions a Plena Llum de Carrer (El Petit Editor, 2016) i Damunt les passes (El Petit Editor, 2017). També ha col·laborat en tres llibres col·lectius: El vol del silenci; Autisme: trenquem el silenci amb la poesia i Vers la llibertat. Ha posat veu –recitant versos propis– a la cançó Article 1.1 del cantautor Cesc Freixas i, juntament amb el pianista igualadí Albert Gámez, ha portat l’espectacle músico-poètic Música d’amor i silenci a diversos escenaris del territori català, entre els quals destaquen els festivals Barnasants o el Harlem Jazz Club. Alguns dels seus poemes han estat distingits, com La casa de la llibertat, que va merèixer l’any 2010 el diploma d’honor en el Primer Premi de Poesia de la revista digital Lo Cântich.

Damunt les passes trepitgem la brisa

Damunt les passes,

trepitgem la brisa.

I el temps és com el cos fugisser

de l’esperança incerta…,

de les hores passades, a recer de la terra,

després del desig inesborrable

que atrau mapes i paisatges.

Bellesa inequívoca de viure

en l’amplitud d’un sostre

ple d’ulls sorpresos per la màgia del futur.

La consciència

també és una divinitat lliure

que fa tenir prestigi a la humanitat del present…,

perquè la màgia del futur

és en els ulls sorpresos

i en la bellesa inequívoca de viure

per aquesta somiada amplitud de sostre inacabable.

Poema del nou llibre “Damunt Les Passes” (El Petit Editor)

(Sant Sebastià dels Gorgs, 1961)

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és coautor dels llibres de contes solidaris amb el poble sahrauí Les Flors del Sàhara (2011) i Amarg, dolç i suau (2015), publicats per l’ACAPS Wilaia Alt Penedès. S’ha especialitzat en poesia eròtica, que ofereix experiències sensuals, seductores i fascinants que convida a gaudir-ne amb tots els sentits. Els seus poemaris eròtics publicats són Amb la marina als ulls (2015) i Festí (2017), ambdós publicats a l’editorial Neopàtria. A més, participa activament en moviments socials, culturals i solidaris; és membre de la secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol i és soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Ens bescanviem 

Bescanviem els petons,

ens llepem, ens mosseguem

i ens dibuixem tatuatges,

amb intensa ansietat

pel desig de delectar-nos.

Bescanviem les carícies,

tocs suaus i refinats,

amb les mans, els pits i els llavis,

des del coll a la cintura,

passeig àvid de pell nua.

Bescanviem les postures,

amb els caps amunt i avall,

al cor humit de les cuixes,

on la boca ardent s’esmuny,

on els esbufecs s’ofeguen.

Ens bescanviem plaer,

amb passions instintives,

amb fantasies versàtils,

sensacions compartides,

que fruïm desinhibits.

Poema del llibre “Festí”, editorial Neopàtria (2017)

(Vilafranca, 1972)

Ha publicat tres llibres de poesia: Els dies a les mans (2010), Fragments d’una pedra (2013) i Mar da Morte (2017), una edició en català amb traducció al gallec d’Amauta Castro, que també  ha estat traduïda al castellà i a l’italià. Ha organitzat diversos festivals de poesia, entre ells el Festival de Poesia a les Caves (Sant Sadurní) i la Kinzena Poetika (Vilafranca). També ha col·laborat amb diversos artistes promovent llibres col·lectius com la Poesia a la frontera (Marc Editor i Serret Llibres), una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. El seu compromís amb la realitat del territori el va portar a impulsar el 2014 el Manifest de Poetes Catalans per la Independència. El 2016 es va publicar el seu estudi La història del Cava. Sant Sadurní d’Anoia, que va rebre el Premi al Millor Llibre d’Història de Vins del món de l’any, el Gourmand. World Cookbook Awards 2016.

El futur recordarà aquesta data.

Ho recordarà el mar.

Ho recordaran els peixos.

Ho recordaran els arbres.

Recordaran aquelles imatges,

aquelles cases blaves

que cremaven dins el mar.

l’esperança serà el record d’aquest món

hi ha somnis que cauen fins al fons del mar

el mar és un rellotge que va movent el vent

oh, reis i castells

oh, camins i vents

el mar va portant camins i somnis

algun dia es podran llegir les paraules damunt les pedres

les ones del mar ens estan escrivint un poema

(Llorenç, 1959)

Modista de professió, ha publicat una dotzena de llibres de poesia, que ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Vila de Martorell 2003 amb Les dents del gat, el Granalla d’Andorra 2008 per La casa amb set butxaques, l’Ibm Hazm de Xàtiva 2010 per Les dents de la pluja i el Màrius Torres de Lleida 2014 per La lentitud del ramat. També ha guanyat ex aequo el primer premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala amb el conte Onze d’agost i el Bambolina de teatre 2009 per l’obra Cal Llop.

Un gran vi

Dieu, insignes

per què trobeu en el vi

aroma de gessamí,

gust de mores silvestres,

de fonoll i serves,

textura de maduixa,

untuositat de llima,

color de cirera i

cos d’agulla perlera?

Dieu, eximis

no li heu notat mai al vi

l’aroma del treball de sol a sol

el gust del dolor

per no saber com pagar al banc

la textura aspra dels crèdits,

i la untuositat dels avals?

Dieu, li heu degustat

el color de la impotència

travessant l’ànim del pagès

amb una agulla saquera?

Dieu, preclars, dieu…

(Vilanova, 1954)

De vocació lectora, ha publicat els reculls poètics El dolç oblit (2002) i Arrelats a la brisa (2010). Amb aquest darrer títol va col·laborar amb el pintor Ferrer Margalet en l’exposició que duia el mateix títol i que va ser presentada a la galeria Ismes de Vilanova el 2010. Va penjar disset textos al Centre d’Art Contemporani La Sala, en col·laboració amb la fotògrafa María García i el pintor Ferrer Margalet, en l’exposició multidisciplinar Removent les entranyes (2012). Ha escrit uns goigs a la llaor de la Mare de Déu de les Neus (2012). El 2014 va publicar, juntament amb la fotògrafa Tere Duran, De llunyania i somni, una recreació lírica de la seva vila natal als anys 50 i 60. El 2017 va col·laborar en diversos aspectes del llibre La Vilanova i la Geltrú de Mar. De la via per avall. Ranxos i ranxaires i va tenir cura de l’edició del poemari On es desborda el sol, de Pere Tàpias, del qual va escriure també el pròleg. En el tombant més allunyat dels dies (2018) és el títol del seu darrer recull poètic.

Batec profund, recança de la mar,

dels cops de vent en amplitud d’onada.

La pell socarrimada del salobre

espera el bes callat de l’aigua dolça

en el murmuri del subsol. I tot

respira a cada pas emmirallant-se

en les guspires de la negra nit.

Carícies i gèrmens alliberen

magnetismes, espectres, sal d’aurora…

Pols estelada en el mirall del temps.