El Tribunal Suprem ha confirmat el que era un secret a veus des de feia mesos: l’enèsim atac no només a l’autogovern, sinó també a l’autoestima de Catalunya, amb la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. A la capital del regne hi tenen la mà trencada, a vulnerar la voluntat manifesta de la població catalana a les urnes, i encara que ens hi estiguem avesant, aquest colpisme sistemàtic cap a tot el que no sigui combregar amb els dictats patris no és un fet menor. La democràcia, subrogada als capricis de la judicatura.
L’any passat van condemnar els líders polítics i socials catalans –els que no es van exiliar– per haver convocat un referèndum, i ara es carreguen un president de la Generalitat per no retirar una pancarta del balcó. O més ben dit, ho va fer, però tres dies després que hagués vençut l’ultimàtum togat. Quin desafiament! Una pancarta en època electoral que no demanava el vot per a ningú, sinó la llibertat dels presos polítics. A més, fent coincidir l’execució de la sentència amb el tercer aniversari de l’1 d’octubre.
I és que, contra el moviment independentista, tot s’hi val. Ja ho diu a les entrades de totes les casernes de la Guàrdia Civil. “Todo por la patria”. I quan es diu tot, es vol dir tot. Democràcia subrogada per uns especialistes en decapitar líders polítics (Mas, Puigdemont, Junqueras, Cuixart, Torra), amb l’esperança de tornar el poble esgarriat pel camí bo, pels senders de l’autonomisme que, oh paradoxa!, és el que ha fet passar en pocs anys del 15% al 50% la població que vol la segregació d’Espanya.
És ben cert que estant la població dividida per la meitat no es pot imposar la voluntat d’una part, però les decisions que es prenen tampoc tenen res a veure amb la voluntat majoritària de la població catalana.
A més a més, Espanya no ha fet encara cap proposta de solució política. Cap. La taula de diàleg, fins ara, no ha servit de res. Hi ha presos i preses polítiques, exiliats i exiliades per l’1-O, un cap dels Mossos pendent de sentència i ara fulminen un president que no els agrada. Què ha canviat, en tres anys?
