Dissabte, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. És realment lamentable que en ple segle XXI encara hàgim de dedicar una dia –UN DIA!!!– a aquesta xacra que no s’acaba i que tan sols l’educació eradicarà. De dies mundials contra la violència no n’hi hauria d’haver, i al mateix temps ho haurien de ser tots els dies.
Els homes poden tendir a mirar-s’ho de lluny estant. Això no va amb mi! I tanmateix, sí que hi va. El qui mira cap a una altra banda davant d’un problema que afecta d’una manera o altra la meitat de la societat n’és còmplice, si més no involuntari. Que no té mare? O esposa? O filla? O germana? O sensibilitat? O empatia?
Cal denunciar. Cal acabar amb el masclisme perquè si la meitat de la societat pateix, si la meitat de la població té por de sortir al carrer de nit, de caminar sola per un passadís del Metro, de quedar-se sola a l’ascensor amb un home, és que la societat està malalta. No hi pot haver descans mentre segueixi havent-hi violacions, vexacions, morts per violència de gènere, qualsevol tipus d’agressió física o verbal. No pot ser. Cal dir pou.
Aquests dies hem estat testimonis –mediàtics– del que passa quan una dona és violada col·lectivament (als sanfermines) i ho denuncia. És fastigós el tractament rebut. Cal denunciar i, tanmateix, qui pot qüestionar la que opta per amagar-ho? Prou malament ho ha passat que a sobre hagi de patir, també, l’escarni públic. I tanmateix, tanmateix, tanmateix… si no ho denuncia haurà estat ultratjada i aquí no ha passat res. Ho haurà de portar amb ella tota la vida i el paio seguirà lliure i amb barra lliure. I així estem al 2017.
Masclisme. Societat patriarcal. És cert que hi ha masclisme entre les dones. Com pot no haver-n’hi, si ho hem mamat tota la vida? Si [els homes] ens han ensenyat des del bressol que la dona n’és un apèndix! De manera subliminal, subreptícia o descarnada. Elles no en són les culpables, en són les víctimes. Sempre. Houston, tenim un problema! I cal solucionar-lo. No podem esperar una altra generació. No ens ho podem permetre.