Quan la sorra se’n va

Malgrat que la sorra fina segueix sent un dels trets identificatius de les nostres platges, són molts els qui, un xic nostàlgics, recorden aquella sorra tan i tan fina de dècades enrere. La textura de la sorra no és l’únic que ha canviat. Tenim platges cada cop més petites –algunes pràcticament desapareixen de tant en tant– i en tenim altres que s’han anat engrandint. Com s’explica, això?

L’erosió és la pèrdua de sediments de les platges, és a dir, que en marxa més sorra que no pas n’hi arriba. L’onatge i els temporals en són causes naturals i la sorra, òbviament, no desapareix, sinó que és desplaçada cap a zones més profundes del mar. De forma natural la platja es podria regenerar amb les condicions adequades d’un onatge que transporti sediment cap a terra. Ara bé, el procés duraria mesos o anys.

A més, a aquestes causes naturals se n’hi sumen altres que accentuen aquesta erosió. Barreres com els ports, que bloquegen el flux natural de sediments (al nostre litoral, de nord cap a sud, en paral·lel a la costa), la forta urbanització i, per tant, la impermeabilització del terreny (amb la pèrdua de sediments que comporta), o la presència d’embassaments (com el pantà de Foix) i la regulació dels cabals de rius i rieres que han pertorbat i reduït l’arribada de sediments al mar i la seva distribució a les platges.

És per això que –habitualment un cop l’any en algunes de les nostres platges– es fan treballs per regenerar les zones on l’aigua va guanyant terreny. Com? Transportant sorra generalment de les bocanes dels ports (on s’hi acumula i cal fer-hi dragatges per garantir la seguretat de l’entrada i sortida de les embarcacions) o d’altres platges ubicades a tocar de ports o espigons que solen acumular sorra que, sense aquests elements, circularia amb més facilitat i de manera natural a altres zones.

L’erosió de la costa és una dinàmica natural (malgrat que estigui accentuada) i per si mateixa no és un problema. Es converteix en problema quan impedeix o dificulta alguna de les funcions bàsiques de la platja, com la de ser el suport d’ecosistemes naturals, protegir de l’acció de les onades les infraestructures que hi ha al darrere (passeigs, edificis, carreteres, vies de tren, etc.) o conformar l’espai on es desenvolupa la major part d’activitats recreatives.

La construcció de ports esportius ha estat un dels elements més evidents del canvi de fisonomia de moltes de les platges del Penedès. El bloqueig dels corrents naturals que transportaven la sorra ens ha deixat platges fràgils i d’altres que acumulen desenes de metres de sorra. Alguns municipis han mitigat els efectes construint espigons que frenen la marxa de sediments.

“Les platges, a causa de la seva naturalesa dinàmica, són els sistemes més susceptibles als efectes del canvi climàtic”, sentencia el Tercer informe de canvi climàtic, que apunta que el Baix Penedès (juntament amb el Montsià, el Baix Ebre i el Tarragonès) sumarà quilòmetres de costa considerats com a molt vulnerables les properes dècades.

A llarg termini es contemplen factors que s’afegirien als actuals, com la pujada del nivell del mar, canvis en l’onatge, però també les variacions en els nivells de terra o canvis de patrons atmosfèrics com el vent o la pressió. Ara per ara, la major part de les platges catalanes pateixen una erosió que, de mitjana, se situa entre els 0,60 i els 0,90 m/any.

Pocs espais tenim al nostre litoral sense urbanitzar. La Platja Llarga de Vilanova, a tocar de Cubelles, o Les Madrigueres del Vendrell, a la platja de Sant Salvador, són indrets que s’han salvat (amb moltes lluites al darrere) de la construcció a primera línia de mar. A més del valor ambiental i de biodiversitat, ens permeten ser conscients de com havia estat la nostra costa abans de la pressió urbanística.

Precisament, la construcció d’edificis, infraestructures i passejos marítims a tocar del mar va acabar amb les dunes de les platges, un dels elements més dinàmics i característics del litoral mediterrani. Les dunes constitueixen una reserva de sorra per a les platges i, alhora, en són un important regulador ambiental.

Precisament, un dels punts del projecte de renaturalització de les Madrigueres és la recuperació de l’espai dunar, una acció per la qual fa anys aposten municipis com Gavà o Torredembarra.

També Calafell estudia aquesta via per mitigar els efectes dels temporals i la pèrdua de sediments de les seves platges de Segur i l’Estany–Mas Mel, molt afectades per la gran quantitat d’infraestructures portuàries que hi ha entre la desembocadura del Llobregat i el litoral penedesenc. Així, el proper hivern està previst acotar espais perquè la sorra s’hi comenci a dipositar i es creïn dunes on s’hi preveu també plantar espècies autòctones, com poden ser el salat, el fonoll marí, la salicòrnia o el jonc marítim. Alhora, el projecte de renaturalització de Calafell aposta per reduir la neteja mecànica de les platges i incrementar-hi les tasques manuals. L’objectiu: reduir la volatilitat de la sorra cada cop
que es remou una i altra vegada amb maquinària.

El Ministeri de Medi Ambient és qui decideix quan i com es fan les aportacions de sorra a les platges, i no sempre coincideix amb
les prioritats dels municipis. Malgrat que abans de Setmana Santa se solen fer les regeneracions periòdiques a les platges que ho necessitin, aquesta mateixa setmana la platja del Francàs (entre els ports de Coma-ruga i Roda de Berà) ha vist com el mar s’emportava la sorra
que s’hi va dur fa només vint dies en una actuació que ja va ser extraordinària.

D’altra banda, durant els propers dies es farà un abocament de sorra dragada, provinent del port de Segur, davant la costa de Cunit, a uns 450 metres de la línia costanera i a una profunditat d’entre tres i quatre metres. L’objectiu és doble: netejar la bocana del port de Segur i afavorir que els corrents aportin de manera gradual aquesta sorra a la platja.

Si platges com les del Francàs (el Vendrell), Segur de Calafell o la platja de Sant Sebastià de Sitges necessiten aportacions de sorra per mitigar
la forta erosió que pateixen, d’altres com la del Far de Vilanova, al nord del port vilanoví, han patit un creixement els darrers anys. El mateix passa a banda i banda del port de Coma-ruga.

ENTREVISTA A Francesc Romagosa Casals, professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en espais litorals i turisme

Què els passa a les nostres platges, que algunes pràcticament desapareixen de tant en tant?

Els processos d’erosió marina són fruit de la dinàmica natural del mar i dels fenòmens meteorològics propis, sobretot de les èpoques de temporals marins, especialment entre la tardor i la primavera. Grans onatges amb una elevada energia s’emporten la sorra de la platja cap a la part submergida de la costa on, de manera natural, amb l’arribada del bon temps, l’onatge va retornant aquella sorra a la part emergida de la platja, tot i que a un ritme molt lent.

Ha passat sempre a la nostra costa o s’ha accentuat els darrers anys?

Com dic, és un fenomen natural que ha passat sempre.
El que passa és que alguns estudis apunten que aquests episodis són cada vegada més recurrents i ho relacionen amb l’actual canvi climàtic que està alterant moltes altres variables meteorològiques.

Però no és només cosa del canvi climàtic, oi?

Als efectes del canvi climàtic cal sumar-hi, sens dubte, altres factors que poden incrementar l’impacte de l’erosió marina o les dificultats en la recuperació natural després d’un episodi d’erosió. Està ben estudiat l’efecte barrera que produeixen els ports i espigons que proliferen al llarg del litoral i no permeten la circulació de la sorra que,
de fet, al nostre litoral va en sentit paral·lel a la línia de la costa. D’aquesta manera, és molt difícil que les platges es recuperin de manera natural. El creixent procés d’urbanització del territori fa que hi hagi una major impermeabilització del sòl i que molts dels sediments que de manera natural acabarien sent arrossegats per les pluges i arribarien a la costa ho estan deixant de fer.

Res més?

Si a això li sumem el fet que els rius i rieres estan cada vegada més regulats, efectivament ens trobem que les platges deixen de tenir unes aportacions de materials que antigament tenien més assegurats. El litoral del Garraf i del Baix Penedès és paradigmàtic en relació a tot això que hem esmentat. Té un nombre molt elevat d’infraestructures costaneres que suposen una barrera al transport de sediments i té un elevat índex d’urbanització i d’impermeabilització del sòl, especialment de Vilanova i la Geltrú cap al sud.

Què vol dir regenerar la platja? És només portar-hi sorra?

Inicialment volia dir recuperar una platja després d’un episodi d’erosió. No obstant això, hi ha municipis litorals que han aprofitat aquestes actuacions per engrandir platges o fins i tot per crear-ne allà on no n’hi havia prèviament. Per això hi ha alguns experts que prefereixen parlar d’alimentació artificial de platges, que és un concepte més genèric. Es pot realitzar aportant-hi sorra del fons marí, però també de pedreres o de les acumulacions dels fons dels ports, entre altres opcions.

Què comporta pel fons marí i per les platges?

Aquestes actuacions s’ha demostrat que tenen un fort impacte pels fons marins i la seva biodiversitat ja que són actuacions molt agressives amb la flora i la fauna marina. A més, per les pròpies platges ha quedat demostrat que només acaben sent una solució provisional, ja que el següent temporal pot deixar la platja tal i com estava prèviament, de manera que són unes operacions molt costoses i molt poc eficients econòmicament.

Existeix alguna solució a llarg termini per tal d’evitar aquestes accions que a molts indrets són anuals? Què hem de canviar a la nostra costa? 

Caldria atacar les causes que generen aquests problemes. Això, però, no és tan fàcil, atès que és molt difícil fer marxa enrere en processos d’urbanització massiva i de construcció d’infraestructures a la costa.
En alguns casos s’ha optat per opcions com ara el by pass de sediments en esculleres i espigons. Una altra opció molt interessant que ja s’ha explorat amb èxit en diferents indrets del món és la recuperació
de les dunes que mai s’haurien d’haver eliminat de la part posterior de les platges per ser convertides en passejos marítims o àrees urbanitzades. Són una reserva molt important de sediment, alhora que protegeixen les àrees interiors d’aquests temporals marins cada vegada més recurrents.