El març vaig pujar a Campdàsens des de Vallcarca i en arribar a la plana, passat ca l’Amell, vaig tenir una molt desagradable sorpresa: el camí just abans d’arribar a can Fontanilles estava tallat, un gran talús indicava que el camí s’havia desviat i ara passa pel darrere de la casa protegida per un amuntegament de terra que et deixa enclotat i sense perspectiva. Un gran disbarat paisatgístic. Com podia ser que el camí tradicional, de tota la vida, l’haguessin mutilat?
Immediatament vaig enviar un correu a Urbanisme de Sitges i em van contestar. Ja ho sabien, s’havien obert diligències i Seprona també n’estava al cas. Vaig enviar-ne un altre a la direcció del Parc del Garraf, que encara no m’ha contestat. Com que el tema em preocupava, vaig trucar a la direcció del Parc i el tècnic suplent, perquè l’oficial estava de baixa i just s’incorporava aquella setmana, em va confirmar que la mutilació s’havia fet sense permís. En una segona trucada li vaig comentar que no se m’havia contestat el correu. El xicot em va preguntar si calia fer-ho i vaig dir que sí, que demanava que qui en fos el responsable em respongués. Silenci.
També vull explicar els comentaris orals que m’han arribat: “el senyor que ha desviat el camí és un peix gros i ha untat la gent”. Això també li vaig dir a l’única persona amb qui vaig poder parlar, el tècnic suplent, i com que no m’ho crec, m’agradaria saber per què els responsables del parc no contesten. Potser la rumorologia deixa de ser-ho.
La mutilació del camí és greu, però aquest silenci de qui té la responsabilitat de tenir cura del parc, ja prou malmès, també ho és, i amb una gran falta de respecte per a qualsevol veïna que formula una pregunta per molt ruca que sigui. L’administració té el deure de contestar, o bé obre les portes al “poder” d’algú contra tots, que em sona a èpoques pretèrites de mals records.
Àngels Parés Corretger
Vilanova i la Geltrú
