Em van convidar com a geògraf i historiador a la Comissió del Parlament que està treballant la modificació de la Llei de Vegueries per incloure la del Penedès. El primer que vaig exposar és que des del segle XII fins al 1833, el Penedès era considerat una regió política de Catalunya, ja sigui per ser Vegueria o Corregiment. No va ser fins a les províncies del 1833 que des de Madrid es va decidir esquarterar el Penedès en dos trossos: un més gran dins de la província de Barcelona i un més petit, a la província de Tarragona.
Quan Catalunya va recuperar l’autogovern, període republicà, hi va haver un intent de recuperar la unitat trencada durant el provincialisme de matriu espanyola. Un dels grans defensors del Penedès fou Pau Vila, alma mater de la geografia moderna a Catalunya, però la política de campanar entre Rovira i Virgili, pro Tarragona, i Josep Iglésies, pro Reus, van fer que el Penedès es quedés sense regió pròpia.
Després de la Guerra Civil i el Franquisme, amb la recuperada democràcia, Catalunya i el seu govern encara no han afrontat el repte d’una organització moderna i eficient adaptada als temps actuals. Ara sembla que cap al 2016-2017, quedarà establert el nou esquema territorial català en vuit regions descentralitzadores, i una d’aquestes regions serà la del Penedès, recuperant la unitat perduda.
El Penedès és la regió que més s’ha transformat, demogràfica i territorialment, els darrers 40 anys a Catalunya, i ha estat una transformació sense una visió de conjunt, seguint lògiques territorials alienes a la realitat pròpia del Penedès. Igualment, el Penedès pateix dues grans pressions urbanes, la de Barcelona en major mesura, i la de Tarragona en menor grau, que amenacen la manera penedesenca d’entendre la vida i el món.
Les eines de governança han de servir per donar resposta als problemes dels penedesencs i les penedesenques: l’atur, les necessitats de serveis socials, polítiques en clau penedesenca de mobilitat i transport públic; ens passen totes les infraestructures estratègiques del sud d’Europa, posem el consum del territori al seu servei i ens fan pagar aquestes mateixes infraestructures, que en altres comarques són gratuïtes. En definitiva, el Penedès i la seva gent es mereixen ser tractats en igualtat de condicions que la resta de catalans
i catalanes.
Jaume Casañas
Cunit
