Que el futbol no ens cegui. Que l’eufòria i l’alegria que senten alguns no tapi els tràgics successos que han tingut lloc aquests darrers dies. Catorze dones (dues d’elles menors) han estat assassinades. En només 16 dies, s’han comès 14 assassinats masclistes. Unes xifres esfereïdores, molt dures, que s’agreugen encara més si mirem més enllà del mes de juliol. Aquest 2024 s’ha produït un feminicidi cada tres dies. Cada tres.
Però ja sabeu què passa quan hi ha un partit de futbol. El món s’atura i el comptador de dones assassinades es congela durant noranta minuts. O durant un mes. Això ja depèn de si ets seguidor de la Roja o no.
Sigui com sigui, aquests darrers dies el món només ha girat al voltant d’uns milionaris que, abans de marxar de vacances a bord d’un iot de quaranta metres d’eslora, s’han dedicat a córrer darrere d’una pilota. Se’ls ha titllat “d’herois”, de “superhomes” i, el que és encara pitjor, de models a seguir. I se’ls ha llorejat quan alçaven la copa i quan celebraven, en un estat menys que deplorable –i qüestionable–, el títol. Tot, mentre a l’Estat espanyol ens estaven matant.
Lluny de voler abaixar el suflé, aquesta setmana posem el crit al cel amb aquesta injustícia. La de tapar el terrorisme masclista que ha sacsejat Espanya aquests darrers dies i, de retruc, deixar en l’oblit totes les víctimes, mentre els mitjans de comunicació generalistes coronen i aplaudeixen un equip de futbol.
No estem parlant de polítiques públiques, ni tampoc dels recursos que fan falta per erradicar aquesta xacra. Estem parlant de prendre consciència i de deixar de mirar cap a una altra banda quan passen coses tan terribles com aquestes. No podem invisibilitzar la violència masclista perquè això suposa un menyspreu cap a totes les víctimes i els seus familiars. Per això, aquest editorial és per a vosaltres. Per la Susana, assassinada a Ejea de los Caballeros el 12 de juliol a mans de la seva parella. També és per recordar la Juliana, assassinada a Bunyol per la seva parella un dia després. Per la Manuela, que va morir assassinada per la seva exparella davant dels seus fills menors el 14 de juliol. Per la Sara, que també la van assassinar el dia 14. I per totes les dones que han estat víctimes d’un feminicidi des que es va decidir posar el comptador en marxa.
