La resposta a aquesta pregunta la dóna l’exposició Abans de la vinya, que avui divendres s’inaugura a la capella del Vinseum i que es podrà visitar durant tres mesos. Una producció pròpia que a partir d’una selecció del seu ingent fons arqueològic, que fins que no creixi el museu per darrere no es podrà exposar de manera permanent, recula fins a 200.000 anys enrere i fins a l’expansió romana, que és quan el cultiu de la vinya ja està consolidat al Penedès.
La mirada al nostre passat més remot es fa a partir de peces trobades al llarg de gairebé cent anys al Penedès pels arqueòlegs. Tots els objectes ceràmics que s’hi mostren estan sencers i són l’excusa per explicar, de manera breu i didàctica, quin era l’entorn de cada època, quines eines s’hi feien servir i com interactuaven els humans amb altres poblacions de fora. L’exposició es divideix en set grans èpoques: el Paleolític, el Neolític, el Calcolític, l’Edat de Bronze, l’Edat de Ferro, l’època ibèrica i l’expansió romana. Els plafons s’acompanyen de la gran maqueta del Penedès que hi havia a l’antiga Enològica i d’un vídeo de 1947 d’un grup d’arqueòlegs excavant una cova de Pontons, que vol retre homenatge a aquells arqueòlegs històrics, l’existència dels quals “ha permès que el Penedès sigui una de les comarques amb més jaciments excavats de Catalunya”, segons el comissari de l’exposició, Jordi Farré.
La mostra anirà acompanyada d’un seguit d’activitats, com visites guiades, tallers, visites escolars, sengles sortides a l’Abric Romaní de Capellades i al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet), i un acte de cloenda el 22 de març, coincidint amb el que seria l’aniversari de “Titina” Senabre, a qui es retrà homenatge.
