Llegir hauria de ser sinònim de plaer i d’ètica, és a dir, llegir llibres, poesia, aventures, contes, faules, narracions o simplement prosa. La lectura hauria de ser una reflexió de la praxi; Sant Jordi n’és un exemple, ja que són molts “els lectors” que per aquestes dates són incapaços d’acabar la lectura d’un llibre que els ha estat regalat. Llavors, què llegeixen els que no llegeixen? Llegeixen els correus electrònics rebuts, llegeixen els innombrables WhatsApp, llegeixen articles i diaris esportius, així com anuncis publicitaris, mapes de ruta, noms de les poblacions i dels carrers, llegeixen els senyals de trànsit, els cartells d’ocupat i complet, llegeixen un balanç financer, un testament, un contracte, una hipoteca o una ordre judicial…, sense oblidar la correspondència rebuda a la bústia de casa.
A l’Amèrica llatina les pel·lícules solen ser emeses en versió original subtitulada, cosa que vol dir que l’espectador ha de ser hàbil en la lectura d’aquests titulars i realitzar l’àmplia missió de veure, escoltar, llegir i entendre.
La lectura és com un virus, que pot convertir-se en prestigiós i noble hàbit o en perniciós i perillós fanàtic, fent créixer els incultes o els més llestos, intentant d’acaparar el poder, compartit amb la vanitat, l’orgull nociu o el narcisisme.
Manca una educació humanística que ha de desenvolupar-se dins de l’entorn familiar. Llegir per reforçar algun contratemps emocional que ens privés d’una cosa tan fonamental com és la llibertat de decidir el nostre futur social, familiar, professional o formatiu, és tot un repte.
Resumint: llegir és bo, però és millor llegir allò que senzillament ens apassioni i ens formi, per compartir-lo amb els altres, així de senzill.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
