Les previsions meteorològiques, quan del que es tracta és d’anunciar calor, no solen fallar. Altra cosa és quan pronostiquen aigua, que ja sembla més un desig que no pas una realitat. I és que… algú recorda l’última vegada que va ploure amb ganes?
De moment, el que tenim és la primera gran calorada de l’any, quan el calendari ens indica que encara som més a prop de l’hivern que de l’estiu. No és cap excepció anar amb màniga curta per Sant Jordi, però sí que és poc habitual que abans d’acabar l’abril ja faci les temperatures màximes actuals, i que no minvaran en els pròxims dies. Ans al contrari. Venint de l’estiu que venim, ja ens podem calçar!
Dona la sensació que estem arribant a un punt en què l’anunciat canvi climàtic s’està accelerant i que, a més, els pitjors vaticinis fets sobre la temperatura que hi haurà a finals de segle encara s’hauran quedat curts. Ens encaminem a marxes forçades cap a un desastre ecològic de gran magnitud, i no només per la pèrdua d’espècies. La regió mediterrània es troba en una de les zones del planeta més sensibles a aquesta evolució climàtica. Es tropicalitzarà el clima –ja ho està començant a fer–, la pluja serà escassa i concentrada en uns quants ruixats a l’any; i els cultius (els de regadiu i els de secà)… o plou de debò, o no suportaran el clima tòrrid que se’ns aproxima inexorablement. A Lleida, per primera vegada en 160 anys han tancat l’aixeta del canal d’Urgell. Els canals que travessen la zona han donat vida a la regió, amb tot de conreus impensables sense la tan necessària aigua. Ara, les hauran de passar magres.
Aquests mals auguris no són ser catastrofista. El mes d’abril, tradicionalment el més plujós, enguany no ha deixat ni una gota. Algú s’espera que plogui al juny, o al juliol?
I si la terra ho passarà malament, no cal dir les persones. Hi ha zones del planeta que es troben en situació desesperada. La poca aigua que tenim aquí els seria glòria. L’aigua potable serà un dels béns més preuats. I el pitjor de tot és que de tot això, la humanitat n’és la responsable; que hi ha estudis –secrets– de grans empreses energètiques que fa dècades que ho adverteixen; i que no hem fet res, o quasi res –i continuem fent molt menys del necessari– fins i tot per amortir-ho.
