Aquesta vegada les víctimes de la nova ensulsiada de Rodalies són als usuaris de la línia de la costa, principalment l’R2 (entre moltes altres). El dia que no és per un motiu, és per un altre, però agafar els trens de Rodalies és tota una aventura, des de fa molt de temps. A més, els responsables ferroviaris estatals, Adif, ni tan sols poden/volen explicar clarament per quin motiu la línia ferroviària de Vilanova s’haurà d’estar un mes a precari, amb dos trens de Rodalies per hora, més un de regional que s’aturarà també a totes les estacions, entre l’estació de França i la de Sant Vicenç de Calders. A més, desviant tot el trànsit de llarg recorregut per la també ja saturadíssima línia de Vilafranca, on les Rodalies (per cert, una mala traducció –literal– de Cercanías, ja que en català la paraula és singular, rodalia) ja comparteix espai amb els trens de càrrega i amb unes obres del tercer fil i de l’estació de la Granada, que fan que el compliment dels horaris sigui més improbable que tocar-te la rifa.
Després que Adif atribuís la nova avaria a Gavà a un llamp, el Servei Meteorològic de Catalunya va dir que això era impossible, de manera que a banda del martiri de la gent de Sitges, Vilanova i també Cubelles, Cunit i Calafell, d’anar amb trens –els pocs que hi hagi– plens fins a la catenària i amb parades a totes les estacions, cal aguantar les mentides dels responsables de la línia.
Quina enveja, la línia ferroviària dels Ferrocarrils Catalans, que gestiona la Generalitat, des de la plaça de Catalunya cap al Vallès: ja han eliminat horaris perquè té la freqüència d’un metro. I més còmodes. I més silenciosos.
Però és que, a més, el Garraf no té cap alternativa al tren, perquè l’autopista més cara d’Europa, la dels túnels, no és viable –ni sostenible– per a la persona que, sigui per feina o per estudis, hagi de fer servir el transport públic cada dia. No és difícil aventurar-se a pensar que si les línies de tren de proximitat, les que fa servir més població, van tan malament, sigui perquè l’Executiu estatal (no el que hi ha ara: tots des de Felipe González) han prioritzat les inversions –en construcció i manteniment– de les línies més elitistes de l’AVE (per molt necessàries que poguessin ser), i que això ha anat en detriment del que fa servir el comú de la gent. És una evidència.
