Autor: Manel Güell
L’any 2021 es van publicar a Espanya 79.373 títols de llibres, dels quals 55.197 en paper i 24.176 en format digital. Això representa que cada hora es publiquen 9 títols. Si reduïm l’anàlisi només als exemplars en paper, cada hora es publiquen 6 llibres (dades recollides per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya). D’aquests llibres, els de ficció per a adults són el 21,1%, els infantils i juvenils el 16,2%, la poesia i el teatre l’1,3% i el còmic el 3,1%, o sigui el total de ficció són el 41,7% i els de no ficció són el 58,3%. El Penedès i Garraf també formen part d’aquesta pluja de títols i també d’aquestes proporcions en els gèneres i en aquest article analitzem els 116 llibres que La Fura del dia de Sant Jordi va ressenyar.
Els gèneres
El gènere del llibre de ficció més publicat és la novel·la amb 23 títols, mentre que en l’àmbit de no ficció l’estrella són els llibres d’història amb 25 títols.
Les editorials
Els 116 llibres referenciats han estat publicats per un total de 42 editorials, 22 institucions i 12 títols autoeditats. Aquesta diversitat reflecteix el món editorial actual que ha agafat una nova línia de negoci. Podem dividir les editorials en tres tipus: grans editorials, que de fet són un conglomerat de moltes editorials, amb una notable infraestructura i capacitat de distribució i de màrqueting; editorials mitjanes amb un equip de professionals i bons mitjans de distribució; i editorials petites (o independents), que funcionen només amb un o dos professionals, i que tenen poca capacitat de distribució. Els darrers anys hi ha hagut un esclat de les petites editorials, fins al punt que no existeixen estadístiques fiables de la quantitat d’editorials a Catalunya.
Dels 116 llibres analitzats, 4 són dels grans grups editorials: Proa i Destino del grup Planeta i La Campana i la Rosa dels Vents del grup Penguin Random House; 9 de les editorials són mitjanes com ara Graó, Octaedro, Abadia de Montserrat, Barcanova o Edicions 1984; i la resta són 31 editorials petites (en destaca la vilafranquina Andana amb 13 títols) i la vilanovina El Cep i la Nansa amb 5.
Un notable col·lectiu d’editors de llibres són les entitats culturals i institucions, ja siguin privades o públiques: 22 títols en la nostra llista. Els ajuntaments han editat 5 títols: Sant Sadurní (2) i amb 1 títol els ajuntaments de Canyelles, Subirats i Vilanova. Altres institucions públiques són les Universitats de Barcelona, Rovira i Virgili i la UOC, el Departament de Cultura, consells comarcals i l’Arxiu Comarcal del Garraf. Les entitats d’estudis locals: L’IEP amb 4 títols, Centre d’Estudis Rapitencs, Grup de Recerca Històrica de Sant Pere de Riudebitlles, Grup d’estudis Quintinencs, tot ells amb un sol títol. Completen la llista entitats com el Casal de Vilafranca, l’Ateneu Mogenc, la Fundació Pinnae, l’entitat Pro Vegueria Penedès, el Ball de diables de l’Arboç i l’Agrupació Folklòrica d’Ordal.
Una alternativa a les editorials convencionals és l’autoedició, un fenomen amb un gran desenvolupament els darrers anys. N’és un bon exemple l’existència de 12 llibres de la llista, un 10,3%, de publicacions autoeditades. D’aquests llibres, 5 són autoeditats pels seus autors i la resta per editorials que es dediquen exclusivament a publicar autoedicions: Círculo Rojo (amb 3 títols), Autobiografia, Letrame, Punt Volat i Quorum llibres, amb un exemplar cada editorial. El cost de les autoedicions és molt assequible i l’inconvenient més important és la dificultat d’accedir als canals de distribució per arribar a les llibreries.
Els autors
Es calcula que només un 15% dels autors poden viure d’escriure i la resta han de treballar en altres tasques, ja siguin periodístiques o editorials o que no tenen res a veure en l’escriptura. És situació que viuen pràcticament tots els autors de l’estudi. De la nòmina d’autors que analitzem, destaquen en l’àmbit de la poesia autors reconeguts i amb obra publicada i premiada com Jordi Llavina, Anna Gual o Santi Borrell. En els llibres de ficció també han publicat una obra extensa Oriol Pi de Cabanyes i Àlex Susana (tots dos publiquen un dietari), Teresa Costa-Gramunt, Pere Martí i David Monteagudo. Els llibres d’història compten amb autors habituals a les nostres comarques i amb força publicacions com Ramon Arnabat, Joan Solé Bordes, Raimon Soler, Jordi Romeu, Jordi Vidal, Pep Bosc i Joan Cuscó. Destaquem tres autors premiats: Jordi Llavina, Premi Carles Riba de poesia; Marc Vintró, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions; i Gemma Ventura, Premi Josep Pla de narrativa. I un autor vilafranquí del segle XIX, el filòsof Francesc Llorens i Barba de qui s’han reeditat les seves lliçons de filosofia.
