El Gran Recapte és una campanya de recollida d’aliments bàsics impulsada pels quatre Bancs d’Aliments de Catalunya amb la finalitat d’aconseguir queviures per abastir els diferents punts de distribució d’aliments que hi ha arreu del territori per a les persones més necessitades del país.
4.500 milions de quilos
Es calcula que en total es van recollir 4,5 milions de quilos d’aliments en els més de 2.500 punts de recollida, una xifra que encara podria créixer ja que, per primera vegada, enguany es poden fer també donacions on-line fins al 12 de desembre (www.bancdelsaliments.org). Per poder tirar endavant aquesta recollida van caldre 30.000 voluntaris i voluntàries que es van distribuir entre els diferents supermercats i establiments col·laboradors, així com als punts de recepció i classificació dels aliments.
Com hem apuntat, al nostre país hi ha quatre Bancs d’Aliments: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Tots ells estan gestionats per una fundació privada benèfica, independent, apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre, el principal objectiu de la qual és recuperar els excedents alimentaris de les empreses i distribuir-los entre les entitats locals perquè els facin arribar gratuïtament a les persones necessitades del nostre entorn, evitant qualsevol malbaratament o mal ús dels queviures.
Els Bancs d’Aliments persegueixen cinc objectius: lluitar contra la pobresa alimentària i el malbaratament; participar en la reducció de l’exclusió; contribuir a l’exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tothom; promoure l’eficiència de recursos; i contribuir al desenvolupament sostenible.
Per assolir aquestes fites, es basen en la recepció i la distribució gratuïta dels aliments. Els queviures no es posen a l’abast de tothom, sinó que es fan arribar a qui més ho necessita a través d’entitats benèfiques reconegudes i homologades.
4. Del banc d’aliments a tot el territori
Els Bancs d’Aliments s’abasteixen principalment de la recuperació d’excedents alimentaris provinents de la indústria alimentària (fruites i verdures procedents de retirades de mercat, excedents de supermercats, Mercabarna, transformació de fruita en suc, plataformes logístiques, fires, etc.). Un segon canal d’arribada d’aliments és a través de les donacions. La campanya del Gran Recapte és la més visible, però hi ha centenars d’empreses, escoles i institucions que fan donacions al llarg de l’any. Aquí també s’hi inclouen les donacions econòmiques que serveixen als mateixos Bancs per adquirir els aliments que els calen en cada moment. Finalment, una tercera via és a través del programa d’aliments procedent de la Unió Europea.
17 tones de menjar anuals
L’any passat, per exemple, dels 17.343.000 tones d’aliments que va gestionar el Banc d’Aliments de Barcelona, 8.456 tones van arribar procedents de la recuperació d’excedents alimentaris, 4.946 tones de campanyes de donació i unes altres 3.943 tones gràcies al programa d’entrada d’aliments de la UE.
Totes aquestes tones d’aliments arriben al magatzem central, on es classifica i des d’on es distribueix a les entitats receptores, que seran les encarregades de gestionar-los entre les persones amb menys recursos.
Per ser entitat receptora cal complir una sèrie de requisits, com ara estar inscrites en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat; ser un organisme benèfic amb el propòsit de servir als col·lectius socialment més desafavorits; distribuir els aliments de forma totalment gratuïta; no discriminar els beneficiaris de les ajudes que se’ls puguin prestar; no utilitzar aliments rebuts per a finalitats contràries a les del Banc dels Aliments; complir les normes de seguretat alimentària; i acreditar que únicament es donarà menjar a les persones que vinguin derivades dels serveis socials de l’administració i/o treballadors socials de Càritas o de la mateixa entitat, en coordinació amb els serveis socials dels ajuntaments.
Les 17.343 tones de queviures que l’any 2017 es van gestionar des del Banc dels Aliments de Barcelona van anar a parar a 322 entitats que els van fer arribar a 125.372 persones (120.206 adults i 5.166 lactants). En el cas del Banc dels Aliments de Tarragona, es van distribuir 2.767 tones d’aliments a 145 entitats benèfiques que els van distribuir entre 25.346 persones.
3. Una història que ve de lluny
Corria l’any 1967 quan el nord-americà John van Engel, ciutadà de Phoenix (Arizona), va crear el primer Banc d’Aliments del món. Ho va fer amb l’únic objectiu de lluitar contra la fam i el malbaratament d’aliments que acabaven a la brossa tot i ser perfectament comestibles. Després de negociar insistentment, va aconseguir l’autorització de les autoritats per poder seleccionar i gestionar els aliments aptes per al seu consum i poder-los destinar a persones necessitades.
Aquesta idea es va propagar més o menys ràpid pels Estats Units, però va trigar anys a exportar-se la idea. Fins al 1981 no se’n va obrir un al Canadà i a Europa va caldre esperar fins al 1984 a París.
Els Bancs d’Aliments es van anar estenent per tot Europa i davant d’això va néixer la necessitat de crear una federació amb una única veu i que pogués fer d’interlocutora davant les instàncies europees i multinacionals. Va ser així com el 23 de setembre de 1986, i gràcies a la iniciativa de França i Bèlgica, es va crear la Federació Europea de Bancs d’Aliments.
Durant tots aquests anys la FEBA s’ha dedicat a promoure el desenvolupament de Bancs d’Aliments per tot el continent europeu. Actualment consta de més de 388 bancs que operen en 24 països d’Europa amb un objectiu comú: facilitar l’accés a una alimentació adequada i equilibrada a qualsevol persona que ho necessiti.
El primer Banc d’Aliments de l’estat espanyol va ser el de Barcelona, creat el 1987, és a dir, un any després de la FEBA. A partir d’aquest moment se’n van anar creant arreu de la península.
2. 67,5 tones a l’Alt Penedès
A l’Alt Penedès, el Banc d’Aliments va recollir durant el Gran Recapte quasi 67,5 tones de queviures, 50 de les quals a Vilafranca i la resta, entre Sant Sadurní, els Monjos i Gelida. Malgrat recollir uns 3.000 quilos menys que l’any passat (i s’esperava arribar als 75.000 quilos), el delegat del Banc d’Aliments a l’Alt Penedès, Manuel Medialdea fa una valoració molt positiva de la jornada, tant per “l’encomiable participació de la gent que anava a comprar als supermercats” (en un supermercat d’Olèrdola, per exemple, una senyora va donar un carro de la compra ple fins dalt de menjar) com per la implicació del voluntariat del Rebost Solidari, col·legis de la comarca i entitats.
Hi va haver recollida d’aliments a 37 supermercats de l’Alt Penedès, tots els grans i mitjans, i tan sols a mitja dotzena de petits no s’hi va accedir. En aquesta ocasió, tot el que es va recollir en els contenidors que hi havia a les entrades dels punts de recollida s’ha quedat a la comarca, repartint-se solidàriament en funció de les necessitats de cada municipi. Es calcula que el rebost solidari de cada localitat és ple per tres mesos.
Actualment, el Rebost Solidari de Vilafranca atén 462 famílies i 1.243 persones, derivades totes elles dels Serveis Socials de l’Ajuntament i que tenen dret a omplir-hi el carro de la compra quinzenalment. El Rebost es troba davant del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny i per tal de garantir la discreció, no hi ha cap cartell exterior que l’identifiqui. Les famílies usuàries de 30 punts (21 si són persones individuals) i es troben amb un petita adrogueria en què hi ha de tot una mica i cada producte té una sèrie de punts. Cadascú pot anar carregant productes, segons el seu gust i necessitat, fins a completar els punts de què disposa. A més, la fruita i la verdura no consumeixen punts, de manera que el poden agafar tanta com els faci falta.
350 tones a l’any
Una cinquantena de persones voluntàries fan que l’engranatge del Rebost rutlli a la perfecció, com no pot ser d’altra manera ja que es distribueixen fins a 350 tones de menjar a l’any. D’aquestes, 64 són procedents de la Unió Europea, però també en reben del Banc d’Aliments, de donacions periòdiques o puntuals de particulars o supermercats, del Departament d’Agricultura de la Generalitat (que compra excedents alimentaris i cada dimecres lliura 1.500 quilos al Rebost) i compres que fa el propi Rebost d’aliments que facin falta, com carn o ous.
Medieladea explica que al rebost intenten tenir de tot. Disposen de diverses neveres i congeladors per al producte frec i congelat, però també pa del dia, llaunes i sucs de fruita fets a partir d’excedents agrícoles, llegum cuinat i envasat per tal de facilitar la feina als usuaris, etc.
1. Més solidaritat a Vilanova
A Vilanova, l’Economat que gestiona Càritas va entrar durant el Gran Recapte 40 tones d’aliments, que és una xifra lleugerament superior a la de l’any passat malgrat no haver pogut arribar en condicions a tots els súpers perquè el nombre de voluntaris va anar a la baixa: en van ser uns 350, una cinquantena menys que altres anys. En concret, es va cobrir amb plenitud 17 supermercats i en deu més, les caixes de recollida hi eren, però a estones sense voluntariat a la porta. “La sensació que tenim és que la gent ha sigut més solidària que altres anys”, ha dit Toni Marrugat, responsable de Càritas Vilanova i de l’Economat.
Joan Carles Guitart, responsable de Càritas al Vendrell, afirma també, sense tenir dades, que “tenim la sensació que la gent ha donat més que l’any passat”. El recompte l’està fent la central de Reus del Banc d’Aliments, i no l’haurà conclòs fins a la setmana que ve, però sí que la percepció general és que es manté en la línia de 2017.
Menys usuaris al Vendrell
Joan Carles Guitart explica que en aquests moments el punt de distribució de queviures vendrellenc està ple, i no pel Gran Recapte. De l’estiu ençà ha baixat al Vendrell la demanda d’aliments en part gràcies a l’aplicació de la Renda Mínima Garantida, que fa que algunes de les famílies ja no compleixin els barems per ser receptores; i també hi ha una part dels usuaris que han trobat feina i ja no ho necessiten. De les 320 famílies usuàries del centre de distribució d’aliments s’ha passat a unes 240. Amb tot, afirma que en les darreres setmanes ha notat una nova arribada de població necessitada procedent de Sud-Amèrica (el brasil, Equador…).
