Les germanes Rosa i Anna Mercader són les responsables que una finca abandonada del municipi de l’Arboç s’hagi reconvertit en un parc de plantes aromàtiques i medicinals, el Parc de les Olors Terracuques. Després de dos anys de feina per posar-ho tot a punt, el passat cap de setmana el parc va obrir les portes als visitants per primera vegada, amb diferents tallers i activitats que van atraure una setantena de persones.
El Parc de les Olors Terracuques està situat a la carretera que va de l’Arboç a Banyeres del Penedès. Forma part de la xarxa que du el mateix nom, i que compta ja amb 18 parcs de les olors a tota Catalunya. Al Penedès, a més d’aquest, també hi ha el de Sant Marçal. Són espais de cultiu agroecològic d’una gran diversitat de Plantes Aromàtiques i Medicinals (PAM), incidint sobretot en espècies mediterrànies gairebé oblidades.
De venedores d’assegurances, a agricultores
La gènesi del parc arbocenc respon principalment a un canvi vital de les seves impulsores. Les vendrellenques Rosa i Anna Mercader van estar més de 30 anys venent assegurances, fins que el 2018 es van jubilar i van plantejar un canvi radical. “En aquell moment vam anar a veure el Parc de les Olors que hi ha a l’Albi (les Garrigues) i ens va agradar molt, amb la qual cosa vam pensar a fer-ne un aquí”, explica a La Fura Rosa Mercader.
El procés va ser laboriós i no exempt de dificultats. Després de parlar amb el projecte matriu i fer un curs de 80 hores en el qual van aprendre els paràmetres bàsics del cultiu agroecològic -com ara no llaurar els camps o fer servir les restes de les mateixes plantes com a adob- va arribar el moment de cercar l’espai adequat. La primera intenció era ubicar-lo a Sant Vicenç de Calders, d’on prové la família de les dues germanes, però va ser impossible per una llei de protecció paisatgística que no els permetia fer els magatzems que necessitaven.
Finalment, van trobar aquesta finca abandonada del municipi de l’Arboç, on sobrevivien algunes oliveres, un pou d’aigua i unes edificacions ruïnoses. Després de renovar-ho tot i delimitar l’espai, que té una hectàrea, van començar a plantar les primeres plantes medicinals el gener del 2022. Els conills, voraços, van fer que aquella primera plantació no prosperés, i les va obligar a fer un tancament al voltant per evitar noves incursions. L’any passat hi va haver més sort, i a la primavera es va acabar la primera fase del projecte, amb una aportació de més de 50 espècies diferents.
Al Parc de les Olors Terracuques hi ha ara mateix lavanda i marialluïsa, així com un hort medicinal i un jardí de papallones. Al voltant, ametllers, garrofers, rosers i cireres converteixen l’espai en un “oasi de biodiversitat“, que vol fer “de contrapunt amb l’agricultura de monocultiu de l’entorn”, que és bàsicament la vinya i alguns camps de cereals. L’objectiu amb això és afavorir l’equilibri d’aquest entorn, alhora que “es dona valor a la flora medicinal tot creant productes de qualitat i sostenibilitat”.
Productes propis i tallers
Aquesta és part de l’activitat que es desenvolupa al parc, elaborant productes propis com ara hidrolats d’herballuïsa, plantes seques de poniol o llaurer, o llavors. També olis essencials, per bé que la sequera de l’últim any va fer que les oliveres no donessin gairebé olives. Al parc hi ha una agrobotiga on es poden adquirir els productes del mateix parc i dels altres parcs que formen part de la xarxa.
Una altra de les iniciatives són els tallers que es fan periòdicament, que poden ser d’aromateràpia o de tònics facials, entre d’altres. També es fa destil·lació amb alambí i s’ofereixen activitats a grups concertats perquè gaudeixin de l’entorn i de les teràpies naturals. Tal com resumeix Rosa Mercader, “estar a l’aire lliure, al camp, en contacte amb la natura, i veure com creixen les plantes, és tot un món”. Una experiència que volen compartir amb el màxim de gent. Per això el parc obre cada dia de les 9.00 a les 13.00 hores, i programa diversos tallers els caps de setmana.
