Recentment ens va deixar l’estimat Pepe, concretament l’1 d’agost.
En Pepe era una bona persona, de tarannà tranquil, afable, de somriure
Dolç, treballador de mena i que sabia exercitar una fina ironia. El vaig conèixer quan jo era un veritable cap verd amb setze primaveres a l’espatlla i començava a aprendre a fer de cambrer els caps de setmana a la Fonda Neus de Sant Sadurní d’Anoia.
En Pepe treballava al celler de l’Aixertell (actualment dit Ucsa) de dilluns a divendres i rematava la setmana fent de cambrer a la Fonda Neus i –no us ho perdeu– les nits de dissabte no parava de servir cubates a la mítica discoteca Barbary. Feia de bon treballar al seu costat perquè difícilment el veies posar-se nerviós, hi hagués la feina que hi hagués. En serveis complicats (menjador ple, servei a la carta i els comensals arribant més o menys a la mateixa hora), simplement havia d’anar seguint les seves instruccions i tot anava sobre rodes. Per mi va ser un mestre de l’ofici amb qui vaig compartir estones intenses de feina, en una atmosfera de “bona vibra” entre col·legues.
Malauradament per als qui l’estimem, ha marxat massa aviat. Poc abans que morís vaig coincidir amb el seu germà. En Pepe li havia dit: “El que s’havia de fer, està fet”. Em van commoure i, alhora, alleugerir les seves paraules, ja que les vaig voler interpretar com si digués: he fet el que havia de fer, me’n puc anar en pau.
Gràcies.
Pepe, et portem al cor.
Oriol Parera
Sant Sadurní d’Anoia
